a peu de carrer
Pròxima parada, Ernest Lluch
«Pròxima parada, Ernest Lluch», diu la veu metàl·lica d'una dona al Trambaix. Pot quedar estrany, en una línia de tramvia que surt deFrancesc Maciài passa per altres noms històrics comMaria CristinaiPius XII, abans d'endinsar-se a la zona d'antigues masies de l'Hostpitalet i Esplugues: Can Rigal, Ca n'Oliveres i Can Clota.Ernest Lluch. Si hagués continuat amb vida, que hauria estat el just i el normal, ara tindria 72 anys. Molt jove per tenir una parada pròpia del Trambaix, que aquest any va rebatejar la de Sant Ramon -nom antic d'una estació de la línia 5 del metro, ara Collblanc- amb el nom de l'exministre del PSOE i professor universitari assassinat per ETA fa 10 anys.
Deu anys. Passen volant, però cap de les moltes vegades que he passat durant aquest temps per l'avinguda de Xile he pogut evitar mirar a la porta del pàrquing on els assassins li van engegar els covards trets de la ignorància. El mateix em passa, sempre, a la Meridiana a l'altura de l'Hipercor. Un record sense por, ni morbo. Només un record, per no oblidar mai.
Salutacions a la farmàcia
3 A la zona de les Corts on viviaErnest Lluchi al veí barri hospitalenc de Collblanc a més ens ho posen difícil, oblidar aquell senyor amb ulleres que no coneixíem personalment però que queia simpàtic. «Era molt planer, pròxim. A la farmàcia sempre et saludava», em diuen dues veïnes que treuen els seus gossos a un petit parc darrere del bloc de pisos on va morir el polític, els jardins que porten, és clar, el seu nom, encara que poc després d'inaugurar-se ja van ser víctimes de la deixadesa i l'abandonament.
Segons la seva fundació, a tot Espanya hi ha 48 carrers i places dedicades aErnest lluch, sis centres sanitaris, cinc d'educatius, quatre de cívics, cinc més de culturals i tres d'índole política. Un nombre que seguirà creixent, i la llista, a més a més, és incompleta, perquè no surten ni la parada de tramvia ni els jardins. Sí que apareixen, ja a l'altre costat de la carretera de Collblanc, el carrer, la plaça i l'escultura d'Ernest Lluch.
«No hi ha respecte», diuen les dues veïnes a l'observar com uns nois deixen els seus gossos solts per una gespa que estava tan feta malbé per l'incivisme que la van haver de protegir amb tanques que, aparentment, no serveixen com a mesura dissuasòria. Més enllà d'aquestes preocupacions quotidianes, la cara de les senyores s'entristeix encara més quan parlem d'aquell terrible i injust 21 de novembre. «Encara ara recordo el que menjàvem per sopar aquella nit», diu una. I expliquen totes dues com tremolaven els vidres quan es va sentir una forta explosió cap a les 10 de la nit, al fer volar els terroristes un cotxe, gairebé al lloc on ara hi ha la parada del tramvia. També elles no obliden mai al passar per aquell garatge de l'avinguda de Xile. «I pensar que aquests paios devien haver estat dies observant. Brrr».
