La metàfora esportiva de Sergi Pàmies

Després de veure el partit del Barça amb el Sevilla, que va ser una brillant demostració de l'equip barceloní,Sergi Pàmiesva escriure un excel·lent article. Que un escriptor reconegut tingui una secció periodística per parlar de futbol em sembla molt interessant. Demostra que a un bon escriptor no li cal ser elitista. És cert que aPàmiesno l'he tractat gaire, amb l'excepció d'unes quantes hores que fa anys vam compartir -molt agradablement, això sí- per intercanviar opinions: ell estava traduint del francès al castellà un llibre de Frédéric Beigbeder,i jo traduïa el mateix llibre al català. Va ser una experiència que em va descobrir que, sota una capa d'ironia molt fina, hi havia en aquest escriptor un rigor i una naturalitat que no sempre es troba en la gent del nostre ofici.

A l'article que li he llegit sobre el Barça,Sergi Pàmiesqualifica aquest extraordinari jugador que ésMessi de «puça electromagnètica». Em sembla un singular encert.Messiés més aviat baixet-metafòricament una puça entre jugadors d'un volum més poderós-. I la seva manera de moure's ràpidament entre els adversaris té alguna cosa de velocitat elèctrica.

Aleshores he caigut en la meva temptació habitual: consultar diccionaris i enciclopèdies. I a l'Enciclopèdia Catalanahe trobat en la paraulaelectromagnetismealgunes explicacions aplicables a aquest jugador. Potser és demanar massa al lector que tingui la paciència de llegir les següents referències tecnològiques com si al·ludissin a les característiques pròpies deMessi.

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

L'Enciplopèdia Catalanadiu el següent: «El camp (el Camp Nou) té un component electrostàtic i un camp d'inducció, o sigui, el que porta a actuar (a moure's i fer gols)». «En aquest camp actua una força (el futbolista) que depèn del valor de la càrrega (la confiança del jugador en ell mateix), de la velocitat (la deMessi) i de l'angle format per la direcció de la velocitat (els rapidíssims canvis de direcció del futbolista) respecte a la del camp». Sembla que l'Enciclopèdiaparli de la capacitat de Messia l'hora de trobar l'angle de xut a la porteria.

A més a més, la puça no té ales, però salta i pica. La puçaMessi,que tampoc té ales, sap saltar per esquivar les travetes i pica (xuta) amb una increïble facilitat. De manera, amicSergi,que has inventat una perfecta metàfora cientificofutbolística:Messi, la puça electromagnètica.