La trompada de l'Elefant Blau

Alguns que sempre han dit que el Barça és més que un club se sorprenen i es rebel·len quan l'entitat ho confirma per la via dels fets. Els simplement clubs tenen com a únic objectiu guanyar partits; la resta és adorn. I es pot sobreentendre que busquen aquest èxit al preu que sigui, tant en diners com en altres monedes, com la de mirar cap a una altra banda pel que fa a les formes i els procediments. En aquests simplement clubs, si la pilota entra, la missió està complerta.

Però aquí estem majoritàriament d'acord -fins i totJoan Laporta- que el Barça és una altra cosa. La seva matrícula identitària no és Gols i Campionats, sinó Esport i Ciutadania, entenent la ciutadania en la seva accepció ètica i política. Per això la bandera del club encarna els valors democràtics i un sentiment representatiu nacional de Catalunya. Quan els feixistes van afusellar un dels presidents no ho van fer precisament perquè l'equip fes molts gols.

Hem de recordar una altra cosa sobre els clubs, que es mouen, gràcies al suport popular, en un espai que s'escapa de la justícia ordinària (una agressió deliberada en el terreny de joc no acaba a la presó), de la legislació laboral i contractual comuna, i, atenció, de la fiscalització econòmica habitual de les altres entitats. Sobre això últim, el mínim que es pot dir és que el futbol desprèn aroma de xoriço per la lleugeresa amb què bastants dels seus dirigents administren els diners col·lectius. Hi ha una explicació. Com que de vegades els clubs deficitaris recorren a presidents/mecenes que posen diners de la seva butxaca, després és difícil controlar com se'ls gasten. Les assemblees de socis tradicionalment no tenen informació detallada i concreta dels comptes, i els aficionats solen contemporitzar enfront del malbaratament o les sospites de comissions il·lícites si els resultats esportius són bons. El problema és que aquest marc comprensible per a aquelles circumstàncies s'ha generalitzat i el descontrol acaba beneficiant directius que gasten uns diners que no han posat ells.

Laporta, en el fons, es queixa que aquesta tradició de les assemblees mirant cap a una altra banda en les qüestions financeres s'hagi trencat amb ell, el president amb els millors resultats esportius de la història. Entenc la seva amargura, encara que em sorprèn que un home tan intuïtiu no sigui conscient que és precisament ell qui ha elevat el nivell d'exigència del barcelonisme en totes les direccions.

Laporta va accedir al càrrec en nom de la regeneració. Resulta lògic que, juntament amb les victòries en els terrenys de joc, amb l'objectiu regenerador en l'Esport, la gent del Barça vulgui així mateix la regeneració en el factor Ciutadania. L'Elefant Blau, la proposta idealista de canvis -també ètics- que va formular quan era a l'oposició, continua viva en la sensibilitat barcelonista encara que sigui de manera difusa. Paradoxalment, aquell elefant ha acabat donant una trompada aLaportaper recordar-li coses que ell sempre va predicar, començant per allò que el Barça ha de tenir altres mèrits a més de guanyar els partits. Per dir-li que encerts fantàstics -vincular la samarreta a Unicef, desarticular els excessos antidemocràtics dels Boixos Nois o aprofundir la diferència amb el model del Reial Madrid deFlorentino,amb el seu ànim acaparador de futbolistes creats pel treball aliè- havien d'anar acompanyats d'una gestió econòmica impecablement transparent, eficaç i austera. Aquell elefant subliminal camina sol, independent deLaporta,i encara no ha paït l'incompliment de la promesa d'aixecar l'alfombra de les etapes anteriors o que es continués en el càrrec, gràcies a la lletra menuda, quan més del 60% dels socis demanaven que marxés.

Exageren ELS QUE parlen de fractura social per decidir que sigui un jutge qui aclareixi el que ha passat en la gestió econòmica del laportisme. Anar al jutge en lloc de barallar-se és idoni quan hi ha dubtes d'aquesta mena. Hi ha una simple divisió d'opinions sobre això, però no es pot parlar de fractura social quan hi ha unitat absoluta en el suport de l'equip i del que significa l'entitat. Tampoc tenen raó moral els que afirmen que una victòria per només 29 vots no faculta per prendre decisions transcendents. Si fos aconsellable un resultat més ampli, el reglament ja ho especificaria. També crec queCruyfffa un gol en pròpia porta a l'opinar que en aquest tipus d'assemblees únicament haurien de poder votar els experts en economia. És el mateix tic que conduiria que en les eleccions generals únicament poguessin votar els llicenciats en ciències polítiques. A més a més, en l'assemblea es va votar sobre conductes humanes, i això tothom té dret a enjudiciar-ho.

Notícies relacionades

Incertesa 80 anys després

Aigua per a Trump

Subratllo una altra cosa: blindar les possibles responsabilitats personals en la gestió del Barça a través d'una pòlissa pagada pel club significa confondre aquesta entitat associativa amb una empresa-negoci. Aquesta pot haver estat, potser, la confusió de fons deLaportai el seu equip.

Periodista.