De compromisos i traïcions

El presidentRodríguez Zapateros'ha assegurat la culminació de la legislatura gràcies al pacte d'estabilitat amb el PNB, que permetrà aprovar els pressupostos i encarrilar el procés de transferències a Euskadi. L'acord arriba en les hores més baixes de l'Executiu i ha provocat una irritada reacció del PP, al qual s'endarrereix d'una revolada un any les seves expectatives electorals. El fet ha rescatat la versió més visceral de la dreta espanyola, que bull als fòrums socials dels mitjans més ideologitzats i afins a una determinada interpretació del model constitucional. S'alimenten, i aquest és el fet significatiu, amb les paraules dels mateixos representants polítics de la dreta. El seu gens subtil ús d'un llenguatge de trinxera ha poblat el seu discurs de «traïcions» i del perillós debat sobre «el bé comú» i els «privilegis bascos».

Per poder assentar aquest discurs es necessita una renúncia prèvia a admetre que l'eix de l'acord de PNB i PSOE és una llei orgànica que compleix 31 anys aquest mes. És imprescindible perquè, contràriament, el sil·logisme absurd de mantenir que el compliment d'aquesta és un exercici de traïció al bé comú dels espanyols obriria un abisme sota els peus del model de l'Estat. Un abisme que només es tancaria amb el reconeixement públic que realment s'aspira a revisar-lo des de la involució de la seva estructura descentralitzada. D'exemples clars n'hi ha en la memòria recent, amb tot el muntatge populista de la recollida de firmes contra l'Estatut i el seu recurs al Tribunal Constitucional; i en la menys recent, el model de lleis bàsiques que, començant per l'educació, va aplicar l'últim Govern deJosé María Aznar amb criteris de recentralització de competències.

A Euskadi això ha deixat el PP en la conjuntura d'argumentar al seu electorat missatges difícils de digerir que surten de les entranyes del madrileny carrer de Génova. Els seus representants bascos sostenen sense embuts que els traspassos de competències són negatius per a la societat basca perquè exigiran la dedicació del pressupost basc a aquests menesters, que abans es pagaven a l'Estat via quota. La lògica d'aquesta reflexió entronca amb un discurs que eludeix models de coresponsabilitat en la gestió i el finançament dels serveis públics i que, aplicada en sentit conseqüent, obligaria a desmuntar els serveis autonòmics bàsics d'educació, sanitat i serveis socials, per exemple, que a Euskadi han estat les joies de la corona de l'autogovern.

I no és que no hagi de ser oportú plantejar-se el model autonòmic. Potser seria oportú revisar-lo obertament. Sense grans locucions en falset sobre el sentit de la solidaritat i la traïció a l'interès general. Es pot parlar d'autonomies, de recentralització de l'estructura de l'Estat, de propostes federalitzants, de bilateralitat i fins i tot d'això que s'ha convingut a anomenar federalisme asimètric. Un debat d'aquesta naturalesa, als ulls de la societat, seria més lleial que un altre en termes de pugna interterritorial. Sobretot si es fa abstracció dels mecanismes de solidaritat existents, que permeten ara mateix canals de finançament de les necessitats d'aquelles regions de l'Estat incapaces en 30 anys de superar les limitacions socioeconòmiques heretades de dècades i segles de model centralitzat.

Salta a la vista que el PNB ha sortit enfortit d'aquesta negociació. És obvi que ha aconseguit posar contra les cordes el primer Govern socialista a Euskadi, que avui mira de capejar el temporal en què està sumit amb les mans lligades per la seva lleialtat al PSOE que li impedia una negociació de màxims en matèria de competències. Però l'autèntica debilitat dels socialistes bascos no és queZapaterohagi pogut trairPatxi López. El problema és que en l'any i mig que fa que el PNB és a l'oposició ha transformat la debilitat de la Moncloa en compromisos amb el model d'autogovern basc en termes que el PSE no podia ni tan sols plantejar.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La presumpta traïció deZapateroconsisteix a tancar el flanc jurídic del model basc de finançament mitjançant concert i quota i a encarrilar el bloc final de transferències de l'Estatut de Gernika tres dècades després. Es pot pretendre que resulta més lleial i legítim mantenir aquestes ferides del model d'Estat per no exposar ellehendakari, però a partir d'aquí comencen les cabrioles sobre els compromisos d'Estat que s'exigeixen als nacionalistes per part dels que els assenyalen com a compendi dels mals d'Espanya. Els bascos, i els catalans -conservadors o progressistes-, també han mesurat els riscos i les virtuts de sostenir aquest Govern. CiU avui és en la posició que ahir vivia el PNB, quan l'Executiu central es decantava alternativament per sostenir les seves necessitats. I aspira a reproduir-la en el futur amb aquest o amb un altre Govern. El pla B a aquesta situació, el que passa per una eventual majoria absoluta del PP que recorre les normes fiscals basques i l'Estatut, requereix per a ells un excés desentit d'Estatque fins a la data tampoc ha estat correspost.

Periodista.