Petit observatori
El temps és un novel·lista històric
La novel·la que aviat sortirà deMario Vargas Llosa-premi Nobel recent- és una obra de ficció que es basa en la vida d'un cònsol britànic al Congo Belga a començaments del segle XX. En un article a l'Avui,l'escriptor Antoni Dalmaurecull unes frases de l'escriptor peruà que semblen irritades. «No he fet mai novel·la històrica. La història ha sigut sempre per a mi una matèria primera per fantasiejar...».
Dalmaudiu que aquesta negativa de l'escriptor es deu a no voler que la seva obra sigui equiparada a certes obres de poca qualitat; a uns best-sellers vulgars. L'etiqueta d'històricapot molestarVargas Llosa,però una novel·la és història, com diuDalmau,quan la matèria primera es refereix al passat, que serveix de partida per a algun tipus de ficció.
L'absoluta fidelitat a uns fets no és indispensable i la suposada realitat es pot alterar. Pot haver-hi anacronismes i l'aparició de personatges inventats. Al capdavall l'escriptor fa una obra de ficció. Una novel·la. Literatura. El que compta és que el relat funcioni, com funcionen les obres de teatre dels grecs i de tants autors que han recreat una època antiga.
Però gosaria dir que hi ha moltes novel·les que podem considerar històriques encara que no tinguin aquest qualificatiu. L'acció té lloc en el marc d'una època actual clarament identificable. No cal que tot el que hi passa hagi estat veritat. Per això és una novel·la. Però hi ha una època concreta, una aportació de detalls quotidians, de costums, de reaccions humanes, de la realitat social d'un temps determinat, i sense tot això -sense la descripció del moment històric- la narració no tindria sentit.
El resultat literari pot ser excel·lent o mediocre. Això està clar. Però tant una bona novel·la com una de dolenta, si es basen en fets del passat o del present, són històriques. També alguns articles d'altres temps els considerem històrics perquè expliquen un moment passat o un fet social.
Fins i tot el novel·lista d'avui dia que descriu com viuen i què fan personatges contemporanis està fent novel·la històrica. Sense saber-ho. Només cal que passi el temps. ¿Que potser, avui, l'obraIncerta glòria(Joan Sales) -sobre la guerra civil- i l'obraVida privada(Josep Maria de Sagarra) -sobre certa societat barcelonina- no són novel·les històriques?
