Petit observatori
Adulteració d''El cant dels ocells'
La mort deJoan Triadú,escriptor, crític, resistent del catalanisme i activista a favor de les llibertats democràtiques, m'ha fet revifar els anys llunyans de la meva joventut.Triadúera un home de principis, i en certs moments de la història això no afavoreix gaire ser admirat o respectat per tothom. Afegim-hi que els cercles literaris són molt sovint realmentcercles, és a dir, espais tancats que en lloc de tendir a coexistir tendeixen a enfrontar-se.
Quan jo era un jove novel·lista, les crítiques més extenses i analítiques sobre els meus llibres van ser les deJoan Fuster, Antoni VilanovaiJoan Triadú. Tres crítics d'ideologies molt diferents però que compartien l'interès per fer anàlisis objectives. Tots tres ja han desaparegut. Com l'aprenent d'escriptor que jo era.
Molta gent ha anat al funeral deTriadú,i el fèretre estava escortat per diversos mossos d'esquadra. Vestits de gala. És un respectable costum, encara que potser seria més lògic que existís, en aquests casos, un uniforme de dol. Però és cert que el vestit de gala s'ha d'interpretar com un homenatge.
La música que va sonar en la cerimònia va serEl cant dels ocells. Sembla que ja és inevitable que s'interpreti aquesta música com a himne funeral. Fins i tot s'ha convertit en una melodia obligada als camps de futbol, quan ha mort alguna figura relacionada amb l'esport. S'interpreta la música sola, sense la lletra. És innegable queEl cant dels ocellsté una melodia que, a més de bellíssima, pot ser tractada amb entonacions molt diverses, com totes les bones melodies.
El que passa és queEl cant dels ocellsno és una cançó trista, al contrari. «En veure despuntar / el major lluminar, / en la nit més ditxosa / els angelets cantant / a celebrar-ho van / amb sa veu melindrosa». És una cançó tradicional nadalenca que, com diuen els versos, és alegre i lluminosa. El ritme, doncs, no ha de ser lent ni la melodia pot tenyir-se de malenconia. Però l'emotivitat violoncel·lística ja s'ha estès tant, que si un dia una coral interpreta aquesta cançó tan vivament fresca com el text exigeix, és probable que a l'auditori no li agradi. ¿Podem imaginar-nos que una música tan juganera com la delFum, fum, fumperdi la seva lletra, tan fresca, i es transformi en una melodia desnaturalitzada, segrestada del seu origen?
Potser el mal ús d'El cant dels ocellsja no es podrà aturar. ¿Algun compositor no podria compondre una melodia digna -sense lletra- com a cant dels difunts?
