El calendari de la pau

Des que, el 5 de setembre, es va fer públic el comunicat d'ETA on anunciava amb un llenguatge sui generis que està en treva des de fa un temps, sembla haver-se activat una vertiginosa carrera d'escenificacions que suggereixen l'existència d'un calendari de passos cap al final definitiu de la violència a Euskadi. L'anunci va dotar de fons argumental els moviments que protagonitzaven en l'espaiabertzaled'esquerra diversos partits i fractures dels que fins fa ben poc es disputaven aquest terreny electoralment i que avui assenyalen un full de ruta de concurrència en el qual aspira a aterrar la il·legalitzada Batasuna.

No seria just tancar d'un cop de porta la reflexió sobre el que ens asseguren que ha estat succeint en el si de l'esquerra radical basca després de l'últim intent d'aconseguir la pau mitjançant el diàleg, que ETA va frustrar a la T-4. Des d'aleshores s'ha materialitzat la reflexió interna traslladada a les bases socials d'aquest món i la música d'aquesta partitura té la melodia que tots de sitgem sentir: la violència d'ETA és un fre i no una via per a les aspiracions polítiques de la mateixa esquerra radical; en conseqüència, és hora de superar aquest escenari. Amb un llenguatge moltes vegades farragós i en alguns moments no exempt de retòrica i complexos, l'essència del que semblen haver conclòs en allò queAznarva anomenar al seu dia ni més ni menys que «moviment basc d'alliberament» és que ETA ha d'abaixar la persiana.

Les últimes setmanes tocava posar lletra a aquesta música i és aquí on es perceben dificultats que ningú si no és aquest món pot resoldre. En primer lloc, a l'anunci de treva l'ha seguit en aquest temps una inusitada activitat comunicativa d'ETA. Un segon comunicat i una entrevista publicada a la premsa han pretès aclarir aquell primer missatge. No obstant, ni un ni l'altra han desentranyat amb claredat el que passa pels caps encaputxats sobre el seu propi futur. De fet, avui sabem més de tot això pel que ens han interpretat altres.

Els portaveus reconeixibles que gestionen l'herència de Batasuna han estat els encarregats de qualificar l'anunci de treva: indefinida, unilateral i permanent, van dir en qüestió d'hores després de l'anunci. Una cosa que no ha corroborat la mateixa ETA en boca seva fins a la data. A més a més, es tractaria d'una decisió que faria seves les exigències del grup de mediadors internacionals, entre aquestes els anomenatsprincipis Mitchell, aplicats en el cas nord-irlandès, i que implica que l'alto el foc el verifiqui i controli una comissió independent. Són novament paraules no explícites d'ETA sinó dels que la interpreten. L'organització es va limitar a prometre la seva disposició a aquest escenari i a més una vegada emprengui una negociació amb els mateixos mediadors, cosa que no deixa de ser esquizofrènica.

Potser el pas més explícit va ser el que va fer el dia 25 de setembre passat amb l'anomenadaDeclaració de Gernika,a la qual es van adherir els partits i els agents socials que han participat en aquest llarg full de ruta. La novetat de l'adhesió d'Aralar i l'explícita demanda a ETA d'un alto el foc, una vegada més, «permanent, unilateral i verificable (…) com a expressió de voluntat per a un definitiu abandonament de la seva activitat armada», anava molt més enllà del que la mateixa ETA va posar sobre la taula el mateix dia a través de la seva entrevista. L'anunci simultani i la publicació només unes hores després de l'acte de Gernika va constituir un exercici de comunicació que va semblar més destinat a marcar el terreny als firmants del document que a reforçar la seva posició amb un gest.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

ENCARA NO SABEM si tots els implicats consideren el mateix calendari o si tan sols tenen decidit qui en passa els fulls i a quina velocitat: qui marca el pas de qui. Sembla obvi que a l'esquerra radical il·legalitzada li falta temps fins a les eleccions de primavera. El seu continu pedaleig va molt més enllà dels ritmes que sembla disposada a assumir ETA en el millor dels casos, que seria el de la convicció que, mig segle de dolor després, això s'acaba. Durant el procés negociador del 2006, l'escenari amb què treballaven les parts apuntava a un llarguíssim camí amb un horitzó en pràcticament una dècada. Avui, sis mesos semblen massa poc i, no obstant, la contínua apel·lació a la immediatesa per part de Batasuna genera una tensió afegida perquè ETA continua reclamant-se com a agent polític i aquesta és una via morta.

A Euskadi, les contínues apel·lacions al PNB van ser respostes amb la seva disposició a obrir un diàleg amb totes les forces perquè l'esforç realitzat pels que a l'esquerraabertzaleradical creuen en les vies polítiques no es desaprofiti. Un mal començament va ser la manifestació convocada sota un lema pel final de les prohibicions i reivindicar els drets humans, socials i polítics de tothom. Més enllà dels insults als representants del PNB, la reconeixible instrumentalització de l'acte per part de Batasuna ha escaldat elsjeltzales, que avui es pregunten novament si aquest procés és cap a la pau o només cap a una plataforma política alternativa al seu lideratge en el nacionalisme. Periodista.