La revàlida pressupostària

SSSRqacosta l'hora de la veritat en la negociació pressupostària. El Govern no compta amb el suport parlamentari suficient i la recerca de socis que permetin tirar endavant els comptes de l'any que ve i, de facto, garantir la supervivència de l'Executiu fins al final de la legislatura s'ha tancat a una sola opció possible: el PNB. El president del Govern s'ho juga tot a un examen que no es pot permetre suspendre. Una revàlida que pot habilitar o frustrar un nou horitzó per al Partit Socialista.

En primer lloc perquè una pròrroga pressupostària no és una opció realista. El nou pressupost és el dels ajustos i la redistribució interna sobre els comptes d'aquest any, corregits a la pràctica per afrontar l'abisme fiscal sobre la realitat vigent. D'un nou disseny més ajustat a aquesta realitat d'austeritat imperiosa en depèn tot l'entramat de reformes que ha estat necessari emprendre per apaivagar els mercats, amb els seus especuladors internacionals, i la mateixa Comissió Europea.

Rodríguez Zapatero, i per extensió el conjunt del PSOE, afronta aquesta negociació sabent que a l'altre costat de la taula hi ha un soci difícil. Lleial quan les circumstàncies ho han requerit, però amb la seva pròpia agenda d'interessos i prioritats. Per això mateix no va caure gens bé a les files abertzales la recomanació de CiU al PNB que no doni suport als pròxims comptes de l'Estat. Les circumstàncies dels nacionalistes bascos no són les mateixes que les dels catalans. Ni són a l'antesala d'unes eleccions ni veuen com una virtut forçar la caiguda del Govern de Zapatero. De fet, aquest últim extrem no és ni tan sols una bona opció per a CiU, que podria trobar-se, encara, amb una convocatòria electoral simultània el 28 de novembre si la falta d'acord pressupostari fa ingovernables els compromisos assumits. Des d'aquesta perspectiva, la mateixa coalició resultaria més beneficiada amb un acord pressupostari del PNB i el PSOE, atès que ella mateixa va tancar les portes amb excessiva antelació, en l'expectativa potser d'una convocatòria electoral més anticipada per part del president Montilla.

Però les últimes setmanes a Rodríguez Zapatero també li recomanen que s'allunyi del PNB. No hi podria haver una recomanació més interessada que la del president del PP basc, Antonio Basagoiti. El líder popular basc es permetia una amenaça que és un brindis al sol. Basagoiti reclama al PSOE que eviti compromisos amb el PNB que puguin fer anar en orris el pacte PP-PSE que permet a Patxi López governar a Euskadi. Ni a les files socialistes ha estat fins ara assumible sotmetre la governabilitat de l'Estat a la de la comunitat autònoma basca ni el mateix PP basc està per suportar les conseqüències d'una ruptura de la qual seria responsable únic. Basagoiti amaga que, si de debò creu en un pacte de socialistes i populars, hauria de disputar aquesta batalla al si del seu propi partit, que s'ha encastellat negant el pa i la sal en la lluita contra la crisi. A part de les seves obsessions identitàries, es fa difícil identificar un repte superior que hagués fet més justificable un pacte d'Estat per sobre d'interessos polítics i càlculs electorals.

Per al PNB el pacte pressupostari passa per tancar abans els compromisos de la negociació dels pressupostos de l'any passat. Concretament, la transferència de polítiques actives d'ocupació, sotmesa a una pugna d'imports no ja entre els dos governs -basc i espanyol-, sinó entre els més de 300 milions d'euros en què xifra la transferència Patxi López i els més de 400 milions en què la situa Iñigo Urkullu. El camí que està prenent la negociació exigirà al lehendakari ser bon encaixador, perquè no és previsible que el PNB deixi passar l'ocasió de posar-lo en evidència mitjançant un acord amb una dotació econòmica superior a la que reclamava el Govern basc.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Novament, en aquesta tessitura, les dates són importants. La primera hauria de ser l'aprovació del projecte de pressupostos, que Rodríguez Zapatero va comprometre al setembre. Això estreny el marge al divendres dia 24 o a un Consell de Ministres extraordinari abans del divendres 1 d'octubre o, directament, a saltar-se la previsió. Cap de les dues dates sembla factible per propiciar abans un acord amb el PNB. Per descomptat no per assegurar-se el seu suport enfront de les esmenes a la totalitat que s'han d'afrontar un mes més tard. Fins ara, PNB i PSOE només han parlat realment dels pressupostos del 2011 com una aproximació, i els nacionalistes no entraran a debatre-hi en profunditat fins que quedi tancat l'acord sobre la transferència de les polítiques d'ocupació.

De manera que la revàlida pressupostària està més en el 24 d'octubre -quan s'afronten les esmenes a la totalitat- que en el 30 de setembre, quan Rodríguez Zapatero espera tenir aprovat un projecte de pressupostos. Seran aquestes les setmanes en què es negociarà la configuració d'aquests comptes i començarà a veure's la flexibilitat o la rigidesa del PNB. Això d'ara ho consideren els jeltzales deures del curs passat. Periodista.