Les ensenyances de la crisi grega

Remuntem-nos al març del 2010. Van ser unes quantes setmanes d'intenses consultes, trucades telefòniques i una infinitat de reunions. La tensió creixia per moments, no només a l'Eurogrup, sinó també en els nostres socis internacionals. Però, malgrat tot, entre els europeus va prevaler el sentit de la determinació i la solidaritat: «O nedem junts o ens enfonsem junts».

Va arribar el maig. L'Eurogrup va acordar un pla de suport a Grècia consistent en un préstec conjunt de la zona euro i l'FMI i subordinat a la ferma aplicació d'un programa d'ajust creïble per tornar a l'economia grega unes bases sòlides. Es tractava d'una resposta decisiva per preservar l'estabilitat financera de tota la zona euro i afrontar els des-equilibris subjacents de Grècia.

sOm A l'agost. Ha finalitzat la primera avaluació de l'aplicació del programa. Les autoritats gregues han demostrat la seva determinació a l'hora de prendre les mesures radicals, i de vegades doloroses, que es requereixen per invertir una situació insostenible. Els resultats són encoratjadors. El sanejament pressupostari va progressant, arran d'unes mesures d'ajust que totalitzen al voltant del 8% del PIB el 2010. Les reformes de la governança pressupostària han avançat, per exemple en la lluita contra l'evasió fiscal. Les reformes estructurals van franquejant etapes, del mercat laboral i les pensions a l'entorn empresarial, i algunes s'estan realitzant abans del que s'havia planejat. A més a més, l'establiment d'un nou fons d'estabilitat incrementa la capacitat de resistència del sistema

financer.

De cara al futur, seran fonamentals una aplicació rigorosa de les mesures acordades i, quan sigui possible, la superació dels objectius fixats (per exemple, en matèria d'execució pressupostària) amb la finalitat de tornar a adquirir credibilitat i afrontar els desequilibris. Les reformes estructurals, entre elles una liberalització i desregulació més grans en diversos sectors, han de prosseguir per millorar el creixement i l'ocupació i incrementar la competitivitat.

L'ambiciós programa grec, que es concentra en la primera part del període de referència, está en el bon camí d'aconseguir el retorn de l'estabilitat macroeconòmica i financera i un creixement més fort i equilibrat a mitjà termini. La determinació mostrada a l'aplicar-lo també reforçarà, previsiblement, la seva credibilitat, així com la confiança de ciutadans i inversors.

Sóc conscient que l'empenta de la reforma grega no ha eradicat encara del tot la inquietud que suscita la reestructuració del deute. Tot i així, crec que aquesta inquietud no està justificada, i això per diversos motius interrelacionats. En primer lloc, si bé el programa és ambiciós, també és realista. El camí d'ajust pressupostari del programa integra una dinàmica sostenible del deute, partint d'un escenari macroeconòmic prudent (cosa que podria portar-nos a revisar a l'alça el creixement). Les reformes pressupostàries estructurals contribuiran a assolir els objectius del programa respecte dels comptes públics. En segon lloc, la reforma estructural de caràcter més general que el programa incorpora permetrà enfortir el potencial de creixement a mitjà termini de Grècia, i així millorarà la sostenibilitat del deute. Per una altra banda, la reforma de les pensions afavoreix la sostenibilitat a més llarg termini de les finances públiques.

I en tercer lloc, els que defensen una reestructuració del deute grec tendeixen a infravalorar el seu enorme cost econòmic i polític. Efectivament, tindria serioses repercussions sobre l'economia i el sistema financer de Grècia, i incidiria negativament en el conjunt de la zona euro i en l'economia mundial. El seu cost polític ocasionaria un immens perjudici, no només a Grècia, sinó també a la zona euro i a la UE en general. Seria un resultat indesitjat -i innecessari- que podem i hem d'evitar.

Si bé la credibilitat no millora d'un dia per l'altre, ja s'entreveuen senyals d'un canvi gradual en la percepció que el mercat té de Grècia. Estic convençut que el sentiment de risc s'atenuarà a mesura que avanci el procés d'ajust, i que s'establiran així els fonaments per restablir finalment l'accés al mercat. Amb això es dissiparan igualment els temors que els beneficis del programa puguin quedar reduïts a cendres per una possible reestructuració del deute.

Des d'UNA perspectiva més àmplia, la crisi del deute sobirà, i el cas grec en particular, han posat al descobert deficiències sistèmiques en la governança econòmica de la UE. Hem d'extreure les ensenyances d'aquesta crisi i corregir les deficiències per evitar-ne altres de similars en el futur. La Comissió ha presentat ambicioses propostes per consolidar la governança econòmica que intensificaran la supervisió pressupostària preventiva, crearan un marc per resoldre els desequilibris macroeconòmics quan apareguin i, en última instància, si la prevenció fracassa, instauraran un sòlid mecanisme de resolució de crisi. Tinc la intenció de presentar un conjunt de mesures legislatives de reforma de la governança d'aquí a finals de setembre.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

La crisi de Grècia no solament ha portat a un punt d'inflexió el desenvolupament econòmic d'aquell país, sinó que ha suposat un estímul decisiu per afrontar les deficiències sistèmiques de la governança econòmica a la zona euro i la UE. Estic segur que la Unió Econòmica i Monetària guanyarà en funcionalitat i solidesa i que la UE sortirà, per tant, més forta de la crisi.

Comissari d'Afers Econòmics de la UE.