La defensa del dret civil català

Josep Pla, sempre atent i encertat, va dir: «La qüestió del nostre dret civil ha estat una de les aventures més extraordinàries i més complexes ocorregudes en aquest país en aquests últims segles». Efectivament, la compilació de l'any 1960 va culminar un llarg procés històric de defensa del dret civil català, de més d'un segle de durada, que es va iniciar a mitjans del segle XIX i que es confon amb les albors del catalanisme polític. El mèrit dels compiladors és enorme, ja que es va aconseguir conservar, i potser fins i tot salvar, en ple franquisme i tenint-ho tot en contra, un dret que anava entrant en decadència i quedant desplaçat per la força del Codi Civil espanyol. Catalunya va jugar molt bé les seves cartes, i va abanderar amb èxit la resistència dels territoris peninsulars amb dret civil propi (drets forals) davant dels intents d'aprovar un codi civil únic per a tot Espanya.

La compilació és obra, sobretot, de juristes pràctics, advocats i notaris, que mai van deixar d'aplicar el nostre dret als seus despatxos. Aquest fet ratifica el caràcter eminentment consuetudinari del dret civil català, cosa que no es contradiu, sinó que es complementa, amb la constatació deBalmes de la capacitat assimilativa d'altres drets que sempre ha tingut l'escola jurídica catalana. La participació de l'advocacia i del Col·legi d'Advocats de Barcelona, amb el seu degà al capdavant,Francesc de Condomines,va ser nombrosa i molt qualificada: Maluquer Rosés, Mans Obiols, Pou Avilési molts d'altres.

El notariat va tenir la fortuna de comptar en aquell moment a Catalunya amb una generació brillantíssima, i probablement irrepetible, que va assumir la principal autoria del text.Ramon Maria Roca Sastre, Lluís Figa Faura, Ramon FausiJosé María de Porciolesvan participar decisivament tant en el projecte de 1955 com després de les retallades de la comissió de codis quan, reunits els quatre citats notaris a Andorra, van portar el pes de les esmenes i les gestions que haurien d'aconseguir recuperar gran part del text inicial. Per a això van comptar amb el treball i les gestions, entre d'altres, de l'influent advocat i catedràticPi Sunyer,del també notariRaimon Noguera, i de l'exdegà del Col·legi Notarial de Madrid i expresident de la junta de degans,Eduardo López Palop,i fins i tot amb la favorable intervenció del president de la comissió de codis, l'eminent jurista espanyolJosé Castán Tobeñas.

Malgrat ser la compilació una obra eminentment col·lectiva té, no obstant, un autor intel·lectual:Roca Sastre, sens dubte el millor jurista català del segle XX, amb una obra jurídica de primeríssim nivell, reconegut primus inter pares dels compiladors, que es va responsabilitzar directament del dret de successions, va supervisar la major part del text, i en els anys anteriors ja havia teoritzat sobre la majoria de matèries que s'acabarien incorporant al text legal. També mereix ser destacat el rellevant paper dePorcioles,llavors alcalde de Barcelona, que hi va participar activament com a ponent i com a principal i hàbil gestor polític. El balanç polític dePorciolesés opinable, però la seva obra jurídica és de primer ordre: a part del seu protagonisme en la compilació, en la seva etapa com a director general dels Registres i del Notariat va impulsar la llei hipotecària, de la qual va redactar personalment la magnífica exposició de motius, i va aprovar un molt estimable reglament notarial.

Un aspecte que no ha estat destacat com cal és el de l'extraordinària qualitat jurídica de la compilació, una de les millors obres de tots els temps de l'escola jurídica catalana. En un àmbit del saber diferent, es pot equiparar alDiccionari general de la llengua catalana dePompeu Fabra.Hi ha un abans i un després. Els compiladors reben el diamant en brut del dret històric, del dret del poble, l'ordenen, el modernitzen i el dignifiquen. En definitiva, estableixen les bases del dret català modern.Napoléo va afirmar, amb una barreja de dolor i orgull, que l'únic que quedaria dempeus i perduraria de la seva herència seria elCode Civil. A mesura que ens allunyem del segle XX, cada cop és fa més evident que l'obra de la compilació, deRoca Sastrei els compiladors, quedarà per a la posteritat com una de les més imperibles de la Catalunya del segle passat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

TRANSCORREGUT mig segle, veiem amb nitidesa que el llegat que ens ha deixat la compilació és impressionant: és un llegat de continuïtat històrica, ja que entronca amb les antigues constitucions i, al mateix temps, és un precedent imprescindible del Codi Civil actual; un llegat també de rigor i d'excel·lència jurídica; de catalanisme polític, de veritat, de picar pedra, de treballar incansablement anys i anys; de l'empenta de la societat civil catalana, en un moment en què no hi havia institucions pròpies. I és, finalment, un llegat de concòrdia: en aquell temps hi va haver a Espanya unes sinergies, uns ponts, com hem vist, entre unes minories, si es vol, però que van fer possible salvar totes les dificultats. Avui aquests ponts semblen haver-se trencat. ¿Definitivament? Confiem que no.

Degà del Col·legi de Notaris.