Davant del centenari de Joan Maragall

M'he emportat de vacances l'obra completa deJoan Maragall, poeta de qui aquest 2010 recordem els cent cinquanta anys del naixement i el centenari de la mort.Maragall, burro de mi, no formava part dels meus poetes de capçalera; no vaig entrar mai en la seva escriptura més enllà dels seus versos més coneguts, que em sonaven a jocs florals, de gran qualitat, però a englantina i flor natural, a apocat, a cursi, a passat. Ja ho va dirMachado: l'Espanya que menysprea el que ignora; és a dir, un servidor.

Un servidor observava el paisatge de la manera com no s'ha de mirar. Em deia: «¿Com pot parlar de floretes, muntanyes, sardanes i vaques cegues aquest home quan ja només falta un quart de segle perquèSalvadorDalíiLuis BuñuelrodinUn chien andalou? ¿Com van poder mossènCintoi el seuAtlàntidaser contemporanis deVerlaine,RimbaudoBaudelaire? !Però, a quin país vivíem!

Doncs vivíem en un país per fer, sense personalitat ni llengua, envaït políticament i culturalment per un altre de «gairebé africà», en paraules del poeta. I, enmig d'aquest panorama,Joan Maragall, burgès catòlic de Sant Gervasi que parla anglès, francès i alemany, té tretze fills i viu de renda, s'alça com un gegant entre capgrossos, imaginant un país vivible, educat i just.

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

Seria groller reduir els mèrits deJoan Maragalla l'àmbit de la poesia: és un pensador polític i social de primer ordre, alhora que un idealista convençut que l'únic manament de la llei del seu Déu és l'amor. Si bé en molts dels seus poemes s'endevina la data en què van ser rimats, alguns articles periodístics com!Visca Espanya!oLa iglésia cremadasemblen escrits avui, i avui encara podrien inquietar fortament el Tribunal Constitucional o el Vaticà.

Des del convuls entusiasme de qui acaba de descobrir un nou continent, n'aconsello a aquells que el desconeguin una atenta lectura en aquest any seu. Només es poden trobar amb un problema: que quan vagin a la llibreria i el demanin, els enviïn a una llibreria de vell perquè aquest senyor és d'una altra època.