Línies de vida en la política basca

Quan falta menys d'un any per a les eleccions municipals i forals a Euskadi, ningú és aliè als moviments que es produeixen en l'esquerra radical il·legalitzada. El procés que s'hi ha obert es pot mirar amb desdeny o amb desinterès, però no per això és menys evident. Ho pondera el president dels socialistes bascos,Jesús Eguiguren, que creu que cal estar socialment i políticament preparats per a l'endemà d'ETA si aquest procés arriba a terme i fins i tot per impulsar-ne la fase final. Encara que amb el llast d'un acumulat de greuges i de descrèdit que arriba a gairebé tot l'espectre sociopolític basc, el que hagi de néixer del procés en marxa ha suscitat l'interès aliè en tots els sentits: des de l'esperança fins al retret; de l'interès a l'amenaça d'intervenció judicial.

POTSER a aquestes altures podríem estar tractant com a anècdota l'aparent suïcidi polític d'un partit amb un quart de segle a l'esquena com Eusko Alkartasuna (EA), que ha lligat el seu futur a la capacitat de redempció dels hereus de Batasuna. L'acord subscrit a Barakaldo per l'històric d'Herri BatasunaRufi Etxeberriai el secretari general d'EA,Pello Urizar, fa les funcions d'una línia de vida que lliga els dos escaladors en un afany comú. Fins al punt que la caiguda de qualsevol dels dos arrossegarà l'altre definitivament. En el cas d'EA, arriba a aquesta aposta del tot o res en situació de debilitat i sense haver-se recuperat de l'últim daltabaix electoral, l'any passat, que va reduir a 37.000 vots una base social previsiblement més minvada avui amb l'escissió subsegüent ocorreguda a Guipúscoa, on els seus càrrecs públics fonamentals es van constituir al seu torn en partit polític.

Eusko Alkartasuna gestiona el seu últim actiu, les sigles, amb la intenció de fer-ne la base del pol sobiranista que invoca l'esquerra radical com a alternativa a l'hegemonia del PNB. Des d'aquesta perspectiva, és fins i tot lògica la deriva d'EA, ja que en la seva essència i el seu naixement està la divergència de la força central del nacionalisme basc. Però és difícil preveure que el seu pes social li permeti sobreviure políticament en l'amalgama que es gesta. La ferma militància i organització interna dels seus socis, més enllà fins i tot de l'ínfim pes electoral d'EA en comparació amb els que encara avui segueixen les directrius radicals fins i tot cap al vot nul, ofereix poques expectatives de supervivència diferenciada del partit. Està a punt de donar la raó als que sostenen que ha escollit morir en braços de l'esquerra radical per no fer-ho en els del PNB.

NO OBSTANT, independentment del que passi amb la formació fundada perCarlos Garaikoetxea, hi ha elements que posen en evidència que en el món radical s'ha establert una estratègia que pretén tornar a la legalitat política. Una estratègia que no és aliena a l'evidència que aquest camí passa pel final d'ETA. A l'evidència i a la dificultat. En conseqüència, s'escenifica una separació de l'organització armada i s'arriba a suggerir que una eventual acció terrorista tindria una contundent resposta per part dels que, aquesta vegada sí, han apostat sense reserves per la política. Per convertir aquesta vocació en alguna cosa més que en un exercici estèril de voluntat s'hauria d'assentar una capacitat de lideratge que encara avui no es veu que es materialitzi.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Dies enrere, un atac amb còctels molotov contra una oficina de l'Ertzaintza va deixar en evidència la lleugeresa de l'acord de bases d'EA i l'esquerraabertzaleil·legalitzada. Una acció gairebé innòcua no va suscitar cap altra valoració que la reiterada afirmació que aquest no és el camí i la promesa d'estudiar conjuntament el fet entre els dos socis. Res de la contundent reacció que prometia EA i l'absència de la qual la deixa inerme i precària enfront de la pressió que ja s'exerceix en forma d'amenaça directa del PP basc a les seves futures llistes electorals o l'enduriment de la llei de partits que està considerant en aquests moments Interior.

EA I BATASUNA necessiten que la línia de vida que els uneix rebi un altre ancoratge. Els gestos a Aralar hi tenen molt a veure. La formació escindida d'Euskal Herritarrok ha estat la prova del nou ponderada per demostrar que es pot ser independentista i contundent contra ETA. És natural que, per donar aparença de serietat a l'aposta política per les vies democràtiques, el partit dePatxi Zabaletasigui fonamental. Tan òbvia és aquesta necessitat, que a Aralar eludeixen lligar-se a aquesta corda tot i que ja compten amb un oferiment oficial. Els seus recels dificulten encara més la reedició del que va ser Euskal Herritarrok durant el pacte de Lizarra. I sense aquella plataforma àmplia no estaran en condicions de disputar el lideratge al PNB i de rescatar el vot il·legalitzat de la coalició, que va arribar a sumar fins a 230.000 votants. Però aquesta línia de vida encara està lligada al pes mort d'ETA sense que hi hagi un públic contrast que la banda estigui disposada a avançar en aquesta direcció. Si no ho fa, i ningú s'atreveix a tallar aquest extrem de la corda, el pes mort farà caure tota la cordada i donarà la raó als que no creuen en la sinceritat de la seva aposta per la pau. Periodista.