Rajoy es pren un descans

Sembla queMariano Rajoy ha decidit relaxar-se. ¿Què vol dir això? Segons uns, vol dir que ha considerat que ja ha fet prou per obtenir el poder i que el fruit sec de l'actual Govern li caurà directament a les mans sense el menor esforç afegit al realitzat fins ara, i per això el millor és quedar-se quiet. Segons altres, que el que va considerar és que s'ha passat i que la insistència en una política d'oposició basada en el deteriorament de la imatge no només del Govern sinó també de l'economia espanyola i fins i tot del mateix Estat i de les seves institucions més representatives, no podia comportar-li, en el futur, més que la reprovació d'un electorat tip de sentir devaluada la seva confiança en les institucions democràtiques, depauperada fins a l'exasperació la deguda confiança en si mateix i en els instruments dels quals disposa la societat civil per afrontar les situacions de crisi o d'emergència nacional.

Sobre aquesta segona opció ve a incidir el consens internacional que hi ha hagut respecte de la política desenvolupada pel presidentZapaterodurant les últimes setmanes. Es tracta d'una valoració, l'expressada pels governs, els governants i les institucions estrangeres, sobre les últimes mesures de la política anticrisi arbitrades pel president del Govern espanyol, que suposa una desautorització implícita de la d'oposició seguida perMariano Rajoy.L'oposició a la política d'un Govern democràtic s'ha de regir per regles i normes de compliment obligat, fora que es vulgui conduir el país a un estat de coses que acabin per ser lamentades, si no corregides, per la majoria de l'electorat. En el cas que hi hagués un problema de terrorisme polític, l'oposició, tret de casos flagrants d'incursió fora de l'àmbit de la legalitat constitucional, ha de recolzar el Govern i, en cas d'estar-hi en desacord, procurar guanyar les eleccions per aplicar la seva pròpia, preferiblement diferent de la criticada.

En el cas de la política internacional, l'opinió no pot deteriorar la seguida pel seu Govern sense que això afecti la credibilitat del país en els fòrums estrangers i fins i tot el prestigi mateix de l'Estat. Si a això s'afegeix que, en una situació de crisi econòmica i de valors com la que travessem, l'oposició s'ocupa decididament, portada dels seus legítims interessos de partit, a minvar la confiança dels ciutadans en les seves pròpies capacitats col·lectives i de passada arrossegar l'opinió internacional a situar-se en uns territoris de dubtes i vacil·lacions crítiques sobre la realitat econòmica espanyola, és lògic que la factura acabi a càrrec d'aquella oposició, cega per l'afany de governar al cost que calgui, i, aquesta factura, acabi per ser estesa en una celebració electoral, únic mitjà democràtic de ser passada al cobrament. La consciència que això hagi pogut resultar efectivament així, sembla que és la que ha indicat a l'oposició que el millor que pot fer el seu líder és relaxar-se i esperar que rendeixi els seus fruits el perfecte treball de corrosió fet fins ara. Si els rendeix, és clar.

No res més és el que indica una de les últimes enquestes realitzades. En l'estudi, el 83% dels empresaris desaproven la gestió que fins ara ha realitzat el president del Govern central alhora que, el 76% d'ells també desaproven la gestió queRajoyha realitzat de la seva política d'oposició; de manera que el 80% dels empresaris, en una demostració del pragmatisme que els és propi, per no dir consubstancial, opinen que no s'han de convocar eleccions i procedir al relleu del Govern, sinó que n'hi haurà prou d'arbitrar els deguts canvis a l'Executiu; uns canvis que permetin sortir de la crisi pel camí recentment emprès.

Notícies relacionades

Fes el que tu creguis

Milei llança Vox, que marca el seu primer gol

VeT aquí com el que durant mesos s'ha anat comentant en aquesta trobada mensual acaba prenent forma. Era necessari que el líder de l'oposició es prengués un descans en la seva carrera cap a la Moncloa. El seu aspecte actual és el de qui surt disparat disposat a batre el rècord dels 400 metres tanques i, quan s'acosta al revolt dels 200 és advertit que no, que del que es tracta és de batre el dels 800 però, quan hi està arribant, rep un nou avís comminant-lo a continuar fins als 3.000 obstacles per, finalment, haver de contemplar, angoixat, com els seus col·laboradors, compungits, reconeixen que no, que ni els 400, ni els 3.000, que el que s'està corrent és una marató i que s'ha d'agafar un descans.

Aquest descans pot retirar-lo de la carrera, o no, però juga a favor d'una realitat que s'havia considerat innòcua, si no oblidada. Que hi ha més competidors i que, d'entre tots aquests competidors, el president del Govern fa la impressió d'estar començant a superar el queMariano Rajoy,gran aficionat al ciclisme, deu conèixer molt bé: lapájara; és a dir, la desorientació, el desemparament i l'esgotament que envaeix els ciclistes mentre estan pujant els alts pics en les etapes de muntanya. Encara queda molta etapa. Molta carretera davant seu.