Petit observatori
L'article es fa vivint
No fa gaires dies em va telefonar un estudiant de periodisme per preguntar-me com es feia un article. Li vaig dir que els professors segur que ho explicaven, però ell volia saber com el feia jo. N'estava informat. Sabia que jo havia començat a fer un article cada dia el 1976 i que el professor Josep Maria Casassús havia dit que ja feia anys que jo havia batut el rècord català de publicació d'un article diari.
No sé si la paraula rècord queda gaire bé aplicada a l'àmbit de l'escriptura, encara que en aquest moment el rècord potser ja és europeu. No té altre mèrit que la constància quotidiana: 35 anys són, efectivament, molts. La trucada de l'estudiant m'ha fet pensar que l'article diari ja fa molt de temps que forma part de la meva vida, i que probablement –vaja, n'estic segur– ha influït en la meva manera de mirar i de pensar. Dic manera en el sentit d'eina, d'instrument, amb total independència dels modestos resultats que hagi donat el meu hàbit o entrenament.
He recordat a l'amable interrogador el títol que encapçala sempre aquesta columna, Petit observatori, i segurament s'ajusta a la realitat i respon a la pregunta de com jo faig aquests articles. Hi ha una part tècnica, per dir-ho així, unes normes que penso que són vàlides per a tots els articulistes: intentar evitar frases massa complicades, utilitzar les paraules precises, comprensibles per a la majoria de lectors, no convertir un article en una massa compacta de lletres, sinó introduir-hi els oportuns punts i a part. El lector ha de poder respirar. Però això són només recomanacions formals, que en altres gèneres literaris no són sempre exigibles. Hi ha novel·les i assaigs que poden jugar amb ritmes més lents o paràgrafs més allargats.
Notícies relacionadesL'article és un motllo prefixat que s'ha d'omplir, i no hi ha cap norma per omplir-lo. Cada articulista té la seva matèria, la seva identitat, que és la personal manera d'observar i pensar. Afortunadament, no hi ha dos articulistes –ni dues persones– que observin i pensin el mateix. Probablement, en el meu cas, l'article diari –que no té una temàtica exclusiva– em deu haver estimulat, o entrenat, al llarg de tants anys, a exercir l'observació i extreure'n alguna petita idea. Una modesta idea d'article, sense més transcendència.
En definitiva, amic estudiant, un article es fa, almenys en el meu cas, amb allò que et pot suggerir el fet de viure.
