Total, uns regals

Fa més de 20 anys, vaig rebre un alumne al meu despatx de la facultat per fer-li un examen oral. Visiblement nerviós, no va aconseguir respondre la primera pregunta, cosa que va incrementar els seus nervis. I tampoc va respondre la segona, malgrat la meva recomanació que es tranquil·litzés. Veient que ell ho estava passant malament i que això tampoc em permetia arribar a conclusions segures sobre els seus coneixements, li vaig recomanar que anés a esmorzar, que es relaxés i que tornés quan es trobés millor. Em va donar les gràcies i va sortir del despatx prometent que hi tornaria. I ho va fer al cap d’una estona, dient que ja estava en condicions d’examinar-se, al mateix temps que m’entregava un paquetet –indubtablement adquirit durant el descans que jo li havia recomanat– que, per la seva forma i dimensions devia ser una ploma o cosa similar.

És possible que l’alumne únicament pretengués fer-me una cortesia amb la qual correspondre al que ell va interpretar com una deferència especial, malgrat que qualsevol altre professor hauria fet el mateix. Si no pretenia res més i, després de tants anys, m’està llegint, aprofito per disculpar-me pel to en què li vaig respondre, que no va ser gaire agradable.

Perquè creC que ningú dubtarà que jo no podia acceptar aquell regal. No pretenc ser un exemple de moralitat, ja que qualsevol dels meus companys hauria fet igual. Més encara, tampoc podia fer l’examen i no el vaig fer, i per això el vaig remetre al departament. El regal no m’havia de predisposar a aprovar-lo per simpatia, però tampoc el seu rebuig i l’incident provocat m’havia de predisposar a suspendre’l per antipatia.

Recorro a aquesta vella anècdota perquè l’he utilitzat recentment en converses amb amics a propòsit de l’acusació de suborn impropi que es dirigeix contra el president de la Generalitat Valenciana per haver acceptat l’obsequi d’uns vestits, procedent de persones que tenien interessos en assumptes relacionats amb la funció pública. Quan l’explico als que argüeixen que el valor dels vestits no és prou rellevant per provocar escàndol, solen admetre que en el meu exemple l’acceptació del regal era totalment improcedent per la situació que creava entre funcionari i particular.

Perquè d’això tracta l’anomenat suborn impropi. D’evitar que entre el funcionari i qui n’espera actuacions que l’afavoreixin es creï una relació que posi en perill la imparcialitat del primer, empenyent-lo a actuar en benefici de qui fa el regal o posant-li més difícil actuar de manera desfavorable si això és el que correspon.

És aquesta relació d’agraïment, complicitat o mera simpatia la que el Codi Penal pretén evitar prohibint que els funcionaris rebin regals en atenció a la seva funció. El suborn «impropi» se’n diu així perquè no és necessari que el regal es faci i que s’accepti a canvi que el funcionari executi un concret acte il·lícit en favor del particular. El que es prohibeix aquí és que el funcionari accepti regals «en consideració a la seva funció», perquè si els acceptés per executar actes concrets i prohibits es tractaria d’un suborn «propi», amb pena superior. Si l’important és protegir la imparcialitat davant de relacions que la comprometen, la quantia econòmica del regal no és determinant. Potser el valor d’uns vestits no suposarà una quantia gaire elevada en relació amb els ingressos de qui és acusat de rebre’ls. I –malgrat els modestos emoluments d’una aleshores jove professora– suposo que tampoc era elevada la quantia del que volia regalar-me l’alumne (i només ho suposo, perquè no vaig arribar a saber-ho), tot i així em situava en una posició compromesa.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

¿Són admissibles atencions d’escàs valor (flors, bombons...) recolzades en usos socials de cortesia? Al meu parer, fins i tot encara que s’admeti que no sempre arriben a constituir delicte, no són recomanables quan qui les fa encara s’ha de relacionar amb el funcionari en assumptes futurs i fins i tot pot aspirar a ser tractat amb benevolència. Fa uns anys, una empresa relacionada amb un ajuntament regalava dècims de loteria als membres del consistori durant la voràgine de regals nadalencs. Fins que van resultar premiats i el regal, potser socialment comprensible, es va convertir en una important quantitat capaç de fomentar la futura bona disposició dels obsequiats. Tinc entès que aquests no van cobrar el premi i que, des d’aleshores, no s’accepten regals per Nadal, cosa que em sembla una decisió correcta: mentre existeixi relació entre el funcionari i el particular, ha de ser al més asèptica possible.

El Tribunal Suprem ha reobert el cas dels vestits interpretant el Codi Penal de forma diferent de com ho va fer el Tribunal Superior de València, que va pretendre tancar-ho, cosa que –tot sigui dit de passada– no suposa atribuir-li un delicte de prevaricació. El judici dirà siFranciscoCampsva cometre o no un suborn impropi, però el que de moment sabem és que la norma penal que ho prohibeix és aplicable a aquest cas. I això hauria de ser suficient perquè no cantés victòria. Catedràtica de Dret Penal de la UAB.