¿Què és ser d'esquerres avui?

Ala carta destacada de dissabte passat d’aquest diari,Jordi Oriola Folchde Barcelona ens explicava com havia intentat donar resposta a la pregunta d’una noia de 18 anys sobre si es faria de dretes quan fos gran. És una pregunta pertinent, donat que quan no has passat de segons quina desena (¿els 40?, ¿els 50?) i et manifestes d’esquerres, el teu interlocutor més vell i més savi branda el cap immediatament i t’etziba, condescendent: «Ja m’ho diràs d’aquí uns quants anys». A mi sempre que m’han dit això m’he alarmat: ¿què vol dir, que quan em faci gran no creuré que tots tenim dret a viure en condicions d’igualtat? ¿Justificaré que hi hagi gent no sé on a qui li sortiria més a compte practicar l’esclavatge que el treball remunerat? ¿Pensaré que visca el consum sense solta ni volta i que val més esllomar-se treballant per malbaratar els propis diners en l’última andròmina inútil que no pas viure dignament amb el propi guany i gaudir-ne? Quan em faci gran, ¿començaré a creure que potser l’emancipació de les dones no va ser bona per al mercat de treball ni per a l’educació dels fills? ¿Deixaré de pensar que cadascú té dret a fer de la seva vida el que li doni la gana, a allitar-se amb qui (o què) vulgui? ¿Deixaré de creure que el sexe, la procedència, el color de la pell o l’edat no haurien de ser justificants de cap mena de discriminació? Doncs quina merda, fer-se gran.

De tota manera, elJordija li respon a la noia amb molt de seny: de gran no és que et facis de dretes, és que matises més els punts de vista. Com que ja saps una mica més de què va la vida no expresses ni defenses els teus ideals amb tanta virulència com abans. Però la part de la carta delJordion diu una veritat més grossa és aquella on fa una distinció entre l’esquerra sociològica i la ideològica, sent la primera la que parteix d’una creença fonamentada en la pròpia experiència i la segona un posicionament convenient en un moment determinat. El més interessant ara és veure com alguns, amb l’excusa que quan van maldades s’ha d’aplicar mà dura, es deixen la disfressa a casa i surten ben despullats al carrer, que ara ja no els convé ser d’esquerres.