La immigració ens torna a interpel·lar

Aquests dies la vila de Salt, al Gironès, ha passat al primer pla informatiu perquè sembla que s’hi pot haver deteriorat la seguretat ciutadana. Ràpidament, alguns ho han aprofitat per fer un discurs tenyit de racisme. I alguna premsa ho ha recollit, no sempre bé. I he de reconèixer que no em deixa de sorprendre la superficialitat i frivolitat amb què sovint es tracten aquests temes.

A Salt, i també a moltes altres poblacions de Catalunya, la població immigrada ha augmentat extraordinàriament en molt poc temps. Alguns, potser de bona fe però amb una pèssima capacitat d’anàlisi, no volien reconèixer que això era un problema. Doncs sí, ho era i ho és, tant per als que arriben com per als que els reben. No voler reconèixer els problemes, els acaba fent sempre més grossos. Però, diguem les coses pel seu nom: l’arrel de tot plegat no està pas en la maldat dels uns o dels altres, sinó en causes estructurals polítiques i econòmiques que són les que és necessari abordar si no es vol que sorgeixin els conflictes.

Notícies relacionades

Dones i ciència

Victoria Adelina

El primer esgraó del problema és que al món hi ha milions de persones que han de marxar de casa seva. No vénen aquí perquè nosaltres siguem simpàtics sinó perquè busquen refugi econòmic. Llavors, ¿per què no es fa res, o ben poc, per millorar les condicions de vida en els països d’origen dels immigrants? ¿Per què no es treballa per a una internacionalització i globalització de la justícia? El desitjable és que vingui qui vulgui, però que ningú es vegi obligat a fer-ho.

El segon esgraó del problema és la manca absoluta de planificació dels governs espanyols, que volen que trobem solucions sense que el Govern català tingui competències i sense diners per als ajuntaments. Els més pobres entre nosaltres sempre s’ho passen més malament. I, en temps de crisi, els pobres encara són més pobres. ¿Ens pot estranyar que algun d’ells –immigrant o autòcton– acabi robant i delinquint? ¿Ens pensem que ho arreglarem amb bones paraules o omplint els nostres pobles de policies?