Cartes dels lectors (1)

QUEIXES: Els lectors poden expressar les seves queixes al diari o bé al Consell de la Informació de Catalunya (CIC). Al CIC només quan considerin que s’han vulnerat els principis que estan recollits al Codi Deontològic, pel tractament que donen els mitjans informatius sobre els diferents temes. Us podeu dirigir al Consell de la Informació de Catalunya trucant al telèfon 93 317 19 20.

Repercussions de la crisi

Vida indigna

Jamina P. G.

Barcelona

No m’agrada aquesta democràcia. Vaig tenir una gran sort de néixer en els inicis d’una nova etapa de la història del país. Vist el que hi ha, quina vergonya tot plegat, no sé què és pitjor. Ara els joves vivim indignament en pisos compartits o en zulosa un preu desorbitat. Aquests polítics que tenim només volen els vots de les eleccions, manipular-ho tot i embutxacar-se tants diners com poden. Els pocs llocs de treball són pèssims, precaris, i gent molt preparada està infravalorada.

Si no tens la sort de ser funcionari o de tenir un padrí, no vas enlloc. Veig especulació en la vivenda, en l’ocupació, en la política, en els negocis. ¿Quin futur ens espera? ¿Que no hi tenim res a dir? Volem viure en pisos dignes i assequibles, volem tenir una feina amb un sou digne, volem ajudes socials i volem polítics capacitats.

¿Què fa el Govern?

Xavier Romero Pla

Tarragona

Vaig veure el debat sobre l’economia celebrat al Parlament de Catalunya. El president Montilla va dir que el Govern estava fent el que calia fer per afrontar la crisi. No obstant, les dades reals no acompanyen les seves paraules: atur disparat, empreses que tanquen, abundància d’expedients de regulació d’ocupació, morositat... ¿Montilla pot afirmar que fa el que cal quan els indicadors són tan negatius?

¿S’imagina algú un botiguer que digui «ho faig tot bé, però no venc»? Els resultats són el que compta. Si les dades econòmiques són tan dolentes i no repuntem quan en d’altres països d’Europa ja tornen a créixer, és evident que aquí no s’està fent el que caldria.

Explotació laboral

David Sánchez Martínez

Manresa

La Dolors té 47 anys i treballa a Manresa, en una coneguda xarxa de fleques. És puntual i molt eficient; a totes les botigues on l’han fet anar, la recaptació ha pujat. És educada, amable i servicial, però mai li paguen puntualment (encara li deuen la paga de Nadal). Ara la volen fer treballar els dissabtes; si s’hi nega, l’acomiadaran. Treballa des dels 12 anys. ¿Senyor empresari, ¿què més vol?

Excedència

Enric Graells Pané

Barcelona

No veig gens malament la idea d’allargar l’inici de la jubilació fins als 67 anys si hi ha certes compensacions. Seria molt saludable per a empreses i treballadors disposar de dos anys d’excedència laboral. Un es dedicaria a any sabàtic per atendre els familiars i les seves aficions, i un altre a la formació, per posar-se al dia en coneixements.

Inseguretat ciutadana

Molta por

Montse García

Barcelona

Estic més que tipa de veure com Barcelona es degrada dia a dia. Ens aclaparen a impostos, hem de patir llargues esperes sanitàries, suportem sorolls a totes hores, la brutícia augmenta als carrers i podem ser víctimes d’un robatori en qualsevol moment i a la nostra pròpia casa. Tinc molta por i em sento completament desprotegida. Si no s’hi posa remei urgent, això pot donar lloc a una xenofòbia de causes impredictibles. Són diversos els crims que s’estan portant a terme només per robar els diners d’unes màquines escurabutxaques; això és completament demencial. He llegit que hi ha delinqüents que han estat detinguts fins a 78 vegades. Això significa que cada vegada se’ls torna a posar en llibertat. ¿Què és això?

Queixes sobre la telefonia

Setge insistent

Roberto Mariano Esono Villoldo

Barcelona

Espero que aquesta carta serveixi per denunciar el comportament de la companyia Jazztel i les seves empreses col·laboradores, que, en nom seu, realitzen les trucades telefòniques per captar nous clients. Fa quatre mesos que sóc víctima d’un assetjament. El meu telèfon sona pràcticament diàriament. Davant la reiteració de les trucades, em vaig posar en contacte amb Jazztel per demanar que aturin l’assetjament.

Al cap d’un mes, la companyia n’ha fet cas omís i continua insistint amb les seves ofertes. ¿Quina és la política d’aquesta companyia, assetjar el client fins que es doni d’alta? ¿No hi ha cap organisme que ens protegeixi d’aquesta persecució ?

El drama de la vivenda

Finestres trencades

Isidro Mestre

L’Hospitalet de Llobregat

Notícies relacionades

La llonganissa del jutge Hurtado

Fàbriques d’habitatges

Fa 10 anys, vaig comprar una vivenda de nova construcció al costat del recinte firal que Fira 2000 estava construint al barri de Pedrosa, de l’Hospitalet. Fa quatre anys, la Fira va decidir ampliar les seves instal·lacions i va iniciar contactes amb el veïnat i, per un altre costat, amb el vistiplau de l’ajuntament, va tramitar l’expropiació dels pisos.

Alguns veïns ja havien estat afectats per una primera expropiació de la Fira, que va assumir davant de notari el compromís de fer uns arranjaments (trencaments de finestrals, ceràmica i falta de canalització d’aigües pluvials) que, al cap d’un any i mig, estan igual que estaven.