Lectors

Carta destacada del dia: 'El paper de l'IEMed en els moviments migratoris'

EL PERIÓDICO publica opinions, rèpliques i suggeriments d'interès general, respectuosos amb les persones i institucions. No es consideraran les cartes de més de 15 línies, que podran ser extractades. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Tampoc es mantindrà correspondència o contacte telefònic sobre aquestes. Hi ha de constar: nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon.

1
Es llegeix en minuts

El periodista Antonio Baños, amb motiu d’un acte celebrat dimecres a l’IEMed (Societat plural: un milió de nous catalans), va escriure l’articleUn milió de paisans, en què va posar en boca del director de l’IEMed una expressió tergiversada que pot fer creure als lectors, amb la interpretació del senyor Baños, una cosa que no és certa. El periodista manifesta que, sota la direcció de Baltasar Porcel, l’institut era un «xiringuito culturalista». No sé què vol dir amb això, ni d’on ho treu. Des de la seva creació, l’Insitut de la Mediterrània va adquirir el compromís de tractar el tema migratori a Catalunya i Espanya. El primer seminari que es va organitzar, una vegada aprovat el projecte de l’Institut Català de la Mediterrània, dirigit per Baltasar Porcel, el 1989, va serEls moviments humans en el Mediterrani occidental,en què experts i representants polítics magribins, europeus, espanyols i catalans van parlar d’immigració quan aquesta encara era incipient.

Els universitaris i les institucions que es dedicaven a les migracions a Catalunya tractaven les migracions internes espanyoles. L’Institut Català de la Mediterrània actual (IEMed), durant la dècada dels anys 90, va publicar estudis i seminaris sobre les migracions mediterrànies en els seus aspectes econòmics, socials i culturals. Les publicacions pioneres van ser una referència durant molt de temps. També es van fer cursos per a la Conselleria d’Ensenyament i per a professors. Ara és molt fàcil parlar de migracions, però tenir una visió prospectiva i contextualitzar-la amb els països emissors i receptors d’immigració és el que cal sempre perquè emergeixin les institucions ciutadanes necessàries i donar veu a la societat civil.