Lectors
Carta destacada del dia: 'Tracte vexatori a pacients de certes malalties'
EL PERIÓDICO publica opinions, rèpliques i suggeriments d'interès general, respectuosos amb les persones i institucions. No es consideraran les cartes de més de 15 línies, que podran ser extractades. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Tampoc es mantindrà correspondència o contacte telefònic sobre aquestes. Hi ha de constar: nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon.
Sembla mentida que avui dia encara hi hagi gent que rebi un tracte vexatori per part de professionals d’algunes institucions sanitàries. Parlo de pacients de certes malalties greus –que requereixen una assistència humana a més del tractament farmacològic–, com la fatiga crònica, la fibromiàlgia i la síndrome química múltiple. Fa poc em van explicar el cas d’una coneguda meva, el nom de la qual per respecte a la seva intimitat no diré. Aquesta senyora va anar a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) perquè un tribunal mèdic valorés la seva malaltia i sentenciés si estava capacitada per continuar treballant. Tal com es troba aquesta persona, i amb els símptomes que provoquen aquestes malalties, és impossible que pugui treballar. No obstant, els metges que la van atendre a l’ICAM la van tractar com si fos boja i li van dir, amb paraules textuals: «Com que el que vostè té no es veu ni ens ho creiem, això és que vostè no té res i pot anar a treballar. Si es tractés d’un càncer, seria una altra cosa».
El tracte que va rebre va ser vexatori. A més d’estar malalta, per la qual cosa ja està desplaçada de la societat, només faltava que els metges li giressin l’esquena, i d’una manera tan cruel i absurda. He llegit cartes relatives a casos similars, fet que em fa pensar que no hem avançat gens, i això és molt trist; estem parlant de malalties que existeixen, no pas imaginàries. Les pateixen persones que existeixen, i cada vegada són més, i en lloc de rebre facilitats resulta que ensopeguen amb traves. Demano als metges que, sobretot, siguin persones i atenguin els pacients com cal. I que s’adonin que la gent no sol anar al metge per gust, sinó per necessitat. Per això no entenc aquest menyspreu.
