El món és un mocador

Els nostres avantpassats es conformaven d’anar a Lourdes o a Mallorca –era el viatge de la seva vida–, però avui la gent prefereix anar-se’n a les Maldives, i n’hi ha que no paren fins que completen la volta al món. Phileas Fogg, l’heroi creat perJules Verne, va trigar a fer la famosa volta 80 dies, que es mantenen com una fita en l’imaginari popular. No obstant, ha plogut molt des d’aleshores i, per posar dos exemples,KasprowicziSheik van necessitar el 2008 només 11 dies per fer la volta al món en helicòpter, iSteve Fosset hi va trigar 67 hores en un ultralleuger. És clar que totes aquestes marques són només minúcies, si ens fixem en el rècord del Concorde: 31 hores, 27 minuts i 49 segons.

Sabedores d’aquesta febre viatgera, diverses companyies aèries emeten els Round The World Tickets, bitllets que et permeten fer la volta al món fent unes quantes escales al llarg d’un any. Més que bitllets, semblen passaports per a un somni, però no cal fiar-se’n, ja que et pot passar el mateix que a un canadenc que vaig conèixer sobrevolant l’Índia. L’home em va preguntar amb expressió de babau on érem, i quan li vaig dir que aterraríem a Agra, va respondre: «Vull saber el país. He contractat una volta al món en 18 dies i m’estic fent un embolic». Són els desavantatges de voler abastar massa. Posats a viatjar, prefereixo l’assossegada volta al món que explicaJosep Maria RomeroaSempre l’Oest. Va trigar 437 dies a tornar a casa i no va pujar a cap avió. I és que, quan viatges, la pressa i voler veure-ho tot són mals consellers: el luxe més gran és disposar de temps, renunciar a completar la col·lecció de cromos i disfrutar del dia a dia.