entrevista amb el DIRECTOR MÈDIC DE L'HOSPITAL DEL MAR DE BARCELONA
Xavier Castells: «La gent sap que la grip es passa a casa»
Xavier Castells. /
–¿Reben a urgències persones amb por de tenir la grip A?
–Sí. Una trentena diària. Entren al circuit exclusiu que hem creat per a ells i, després de comprovar si pateixen o no els símptomes de la grip –amb uns criteris marcats per la Conselleria de Salut–, n’enviem a casa uns 25, perquè no tenen res especial. Als altres, els posem una mascareta quirúrgica i els analitzem. Aquesta xifra no altera en absolut l’activitat normal de l’hospital.
–¿Percep preocupació?
–Bé, és que hem passat setmanes senceres en què cada dia esmorzàvem i sopàvem amb una nova mort per grip A. Si s’informés diàriament de les morts per càncer que hi ha de persones de 25 a 40 anys, també faria por. Potser encara no hi ha alarma social, però s’han creat les condicions perquè es desfermi el pànic si la grip avança una mica més. Als hospitals tenim present aquesta amenaça. Moltes mesures oficials s’han adoptat perquè existeix aquesta pressió.
–¿Li fa por que les dades habituals de la grip, per exemple la xifra de morts, es magnifiquin aquest any?
–És que aquest any les morts que hi haurà seran diferents, perquè l’edat dels malalts greus és diferent: són més joves, malgrat que la xifra total de morts serà inferior. És el més rellevant d’aquesta nova grip, l’únic canvi que hi ha en relació amb la dels altres anys. I crec que això sí que s’ha de dir.
–¿I què no s’hauria de dir?
–No hi hauria d’haver tanta presència de la grip en els mitjans de comunicació. No crec que doni per a tantes notícies. Els polítics han de deixar de parlar cada dia del virus. I això no impedirà que estiguem coordinats davant de l’H1N1. Hi ha científics que s’han dedicat a difondre pel món notícies que generen temor. I la por crea paràlisi social.
–¿Aquesta diferència de què parla, la joventut dels malalts, és la principal incògnita sobre el virus A?
–No és l’única incertesa, encara que potser és la més important i la que justificaria tota aquesta preparació sanitària. No m’inquieta que vinguin persones espantades a l’hospital demanant que les visiti un metge i que no les puguem atendre. Però seria inacceptable que no sabéssim com tractar una persona jove amb insuficiència respiratòria.
–¿Quines altres incògnites hi ha?
–Ignorem la xifra real d’afectats per la nova grip. Un dia es diu que arriba al 30% de la població, i l’endemà anuncien que només és del 5%. Aquestes diferències ens fan sospitar que el nombre real de casos és desconegut. Tampoc sabem amb precisió quant durarà, i si el virus A eliminarà l’estacional.
–Davant d’aquest panorama, ¿vostè està tranquil o intranquil?
–Tranquil, perquè accepto que existeix un grau d’incertesa. El risc és inherent a la medicina i s’ha de dir així, encara que sembla que amb la nova grip això és prohibit: ara hem de dir que si els malalts prenen un antiviral no els passarà res, quan aquest fàrmac no és un recurs terapèutic, i hem de dir que si es posen la vacuna tot anirà bé, tot i que s’ha elaborat amb assajos escassos i poc controlats. I, a sobre, s’està dient a la població que ¡alerta!, perquè «segur» que agafaran la grip. Res d’això és així.
–¿La grip pot arribar a polaritzar l’activitat de l’hospital?
–No ens ho podem permetre. L’hospital sempre està ocupat al límit de la seva capacitat. Absolutament al límit. Cada hivern passem unes quantes setmanes en què la grip monopolitza el centre, però no podrem tolerar que aquest any aquesta saturació augmenti. Si l’epidèmia arriba a ser tan important, ja no serà una qüestió d’aquest hospital, sinó de tot el sistema sanitari.
–¿El seu hospital té marge per absorbir un imprevist?
–Mínim, i en època de grip aquest marge és zero. El meu objectiu aquest any és tenir resolta l’eventual necessitat de més llits per a malalts en situació crítica. De manera excepcional, alguns no estarien en unitats de cures intensives (uci), sinó en sales on hem instal·lat aparells de respiració mecànica. Les ucis han de continuar atenent malalts de càncer o amb infart.
–¿Quina actitud té el personal?
–No estan excessivament preocupats. Hem fet molts cursos de formació i informació sobre la grip A dirigits a metges i infermeres. Coneixen les mesures higièniques que redueixen la transmissió des dels pacients i entre els pacients. Em preocupa que pateixi la grip el personal de les unitats de cures intensives, perquè són serveis altament especialitzats, amb professionals exclusius.
Notícies relacionades–¿Què els diria als ciutadans?
–Jo no els diria res. Hem d’aprendre a acceptar les incerteses de la vida, sense que això sigui notícia. La meva obligació és estar informat de com evoluciona el virus, quantes persones hi ha a urgències amb sospita de grip i com estan els ingressats a les ucis. La gent sap que, en general, la grip es passa a casa.
