En seu vacant
El complicat bateig d'una caixa
Trobo que un viatge d’una setmana a Nova York per a dues persones és un premi ridícul i insultant per a l’enorme esforç que significa trobar un nom per a la nova caixa que naixerà de la fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona. Al concurs hi han pogut participar treballadors de totes quatre empreses, amb uns condicionants que em penso que van més enllà del que un ésser humà (encara que sigui l’ésser humà més creatiu del planeta) és capaç de poder superar en condicions que no siguin paranormals. La nova marca, segons els convocants, “ha de reafirmar els valors de l’entitat” que surti de la fusió, ha de ser “atractiva, fàcil de memoritzar i implantar, recognoscible i rellevant per al consumidor”. I, posats a demanar la lluna en un cove, ha de tractar-se d’un nom que “aporti valor, que causi impacte en el mercat i, sobretot, que sigui original i singular”. Si el premi té un guanyador (que en dubto molt), proposo que, a més a més del viatge a Nova York, li atorguin el Nobel de física, per exemple, perquè batejar aquest conglomerat no és pas menys dificultós que establir les bases teòriques de la mecanoquàntica. O que li paguin, almenys, 15 dies a Nova York. O que, posats a fer, i atesa la magnitud de l’esforç, mirin de mantenir-li el lloc de treball en una sucursal que no hagi tancat les portes.
No treballo en cap de les caixes esmentades, però em permeto suggerir-los un bateig que s’allunyi de l’antropologia, de la geografia i de la història. Que facin com els senyorsCarbó, PratiBotetquan van fundar Caprabo. És a dir, i per ordre alfabètic: “Caixa Gimansate”. Ja sé que costa i que potser no reafirma els valors de l’entitat, però estic segur que amb el temps serà rellevant per al consumidor i fins i tot serà un nom simpàtic.