Ani Choying Dolma: «Prepara't per al pitjor i no et rendeixis mai»

–Somriu tota l’estona. ¿Vostè no s’enfada mai?

–Miri, quan vaig començar a conduir pel Nepal, on el trànsit és molt caòtic, m’enfadava cada dos per tres. En qualsevol moment se’m travessava per davant un nen, un gos o una vaca, i això em crispava.

–¿Què va canviar?

–Em vaig adonar que el nen o el gos o la vaca seguien caminant com si res i jo, en canvi, seguia empipada.

–I, com a bona budista, observava l’empipament.

–Sí. Vaig anar observant com afectava les meves funcions físiques i mentals. Em quedava amb la irritació molt de temps, i la persona que l’havia provocat ni tan sols s’havia adonat del meu estat alterat. Fins que vaig comprendre que era una estupidesa agafar-s’ho així. Vaig comprendre la naturalesa de la conducció al Nepal. Havia d’acceptar-la com era.

–¿I què fa, ara?

–Si em trobo amb un imprevist en el trànsit, l’observo i intento disfrutar amb el que m’està passant. Aquest és per a mi el secret de la felicitat aplicat a la vida en general: comprendre els processos del nostre interior, el que sentim davant el que ens passa. La felicitat és un hàbit que es pot anar desenvolupant.

–Llavors, ¿la vida és com el trànsit del Nepal?

–Sí. La vida és desorganitzada. Es tracta de canviar la percepció, la forma com veiem les coses.

–¿I ja està?

–I cultivar l’amor cap als altres. La felicitat està en la relació amb els altres: respectar els altres, les seves diferències, i comprendre la naturalesa dels éssers humans. Com més coneixes els altres, més et coneixes a tu mateix.

–És una cantant famosa. Rep molts aplaudiments…

–Sí, però no són per al meu ego, sinó per ajudar els altres, la gent del meu poble. Recapto fons per a projectes molt útils.

–¿La veu és el mirall de l’ànima?

–Sens dubte. Fins i tot més que la cara.

–És amiga de Tina Turner i del dalai-lama. ¿En què s’assemblen?

–Tots dos fan feliç la gent. El dalai-lama, amb el seu amor i la seva compassió, i Tina Turner, amb la seva música i la seva gran energia.

–¿Què és el més important que ha après del dalai-lama?

–Em va dir: «Esforça’t per aconseguir el millor, però prepara’t per al pitjor i, sobretot, no et rendeixis mai».

–¿Ho té en compte?

–És la frase que més m’ha ajudat en la vida. Intento lluitar sempre.

–¿Amb quines armes?

–Amb l’amor i la compassió.

–Digui’m una imatge que també li serveixi d’ajuda.

–Me la va mostrar un mestre budista quan no sabia com gestionar els mals records del meu pare.

–Quan era petita, el seu pare li pegava «com si fos un gos».

–Exacte. El meu mestre em va dir que, encara que m’hagués pegat, faria bé de recordar que ell em va portar a la vida juntament amb la meva mare, i que em va cuidar. Va fer coses bones i dolentes. I em va mostrar la imatge del lotus.

–¿Per què?

–El lotus neix al fang, però la seva flor es manté sempre blanca i neta. El nostre desafiament és ser aquesta flor, malgrat els problemes que ens envolten.

–¿Amb quins records es queda del seu pare?

–És la persona més important de la meva vida, juntament amb el meu mestre. Li dono les gràcies perquè, si no hagués sigut per ell, per les experiències desagradables que em va fer viure, pegant-me, ferint-me físicament i moralment, no m’hauria fet monja i no m’hauria transformat.

–¿Transformat en què?

–No hauria transformat aquelles experiències negatives en una energia positiva, que m’ha portat molt lluny. No tindria la fortalesa que tinc ara. Però no desitjo que altres nenes passin pel que jo vaig passar.

–Té un cor molt gran.

–De vegades em costa. En la meva societat, que és molt conservadora, la gent espera de mi que sigui una típica monja, i res més. Em volen encasellar, ficar-me en un marc petit. Però jo vull un marc més ampli, encara que no encaixi en la idea que d’altres tenen sobre el que hauria de ser una monja budista.

Notícies relacionades

Trump amenaça però no actua

La poesia no ven motos

–Sobre el seu cor…

–Es tracta de fer-lo cada dia més gran i més espaiós, per acollir aquesta gent i d’altra. Si tens un cor petit, vius congestionat, tancat, frustrat... Hi ha persones que tenen el cor tan petit que no hi caben ni tan sols elles mateixes. I quan estàs sufocat, frustres tots els del teu entorn. Si estàs satisfet i en pau, amb un somriure, això s’encomana al teu entorn.