L'entrevista AMB Juan Antonio March, Ambaixador
Juan Antonio March: «Rússia és de la família d'Europa»
Ja són dos hiverns llargs a Moscou, il·luminats pels clàssics russos i les infinites exposicions. Però ell prefereix parlar de la primavera russa: la política i la social.
Juan Antonio March: «Rússia és de la família dEuropa»_MEDIA_1 /
–De Ginebra a Moscou. ¿Ara necessitarà un mapa per orientar-se?
--Un gran mapa, perquè Rússia és un gran país en termes de geografia i de diversitat cultural i ètnica. És un continent en si.
–Un mapa per ubicar oleoductes de petroli i gas, i armament.
--I també la transformació del país, perquè hi haurà una emergència del nou teixit industrial que serà una realitat en aquesta dècada del 2009 al 2019. Hi ha un gran pla per crear totes les grans infraestructures de Rússia en els pròxims 15 anys.
–Vista la força energètica, ¿es pot dir que Rússia té Europa atrapada?
--No ho crec. La relació entre Europa i Rússia és enormement complementària. Hi va haver alguna fragmentació amb la guerra freda, però hi ha hagut una clara evolució per superar aquesta etapa. Ara planteja les relacions en un clima de cooperació.
–¿Quina hauria de ser la nostra resposta?
--Hem d’articular els grans mecanismes de complementarietat de la Unió Europea amb Rússia. No està bé dir-ne d’Europa amb Rússia, perquè Rússia també és Europa. Hem d’arribar a un gran espai de ciutadans que s’anomeni l’Europa integral.
–¿Encara es necessiten kremlinòlegs per saber tot el que passa?
--Es necessiten kremlinòlegs igual que també es necessiten especialistes de la Casa Blanca. No crec que sigui gaire diferent la manera com es prenen les decisions a Moscou, París, Berlín o Washington.
–¿El president Medvédev pren les decisions com ho feia Putin?
--Medvédev és un president molt bolcat en els assumptes jurídics, enllaça més amb una imatge de Rússia encara més amistosa amb Occident. En aquest sentit, pot aportar molt al nou clima de cooperació.
–Vostè diu que Espanya i Rússia són membres de la mateixa família. ¿Quina família és?
--És la família de l’Europa integral. Hem compartit moltes coses. El gran desafiament del nazisme, que no hauria estat derrotat sense la gran contribució russa. Per tant, Rússia és en part responsable que puguem tenir aquesta Europa democràtica. La cultura també és difícil d’entendre sense Rússia.
–És que Rússia, de vegades... Europa ha tremolat per la guerra del gas.
--No s’ha plantejat mai com un desafiament a Europa ni s’ha vinculat a una dinàmica de distanciament.
–Sembla com si Europa estigués enmig dels Estats Units i de Rússia.
--Europa ha de tenir una relació amb Rússia molt més intensa que la dels Estats Units amb Rússia. És el gran repte per construir. Nosaltres podem crear un espai de ciutadania. Els nord-americans han de construir unes relacions bàsicament polítiques i estratègiques amb Rússia.
–¿Espanya li dóna lliçons a Rússia o tot és com amb Kosovo, flors i violes?
--Quan hi ha actes contra els drets humans, deixem clar que hi ha hagut conductes inapropiades.
–De Rússia ens en arriben els turistes i els mafiosos. ¿Què més hauríem de conèixer d’aquest país?
--Totes les aportacions científiques que ha fet. Quan s’ha inaugurat el gran accelerador de partícules a Ginebra, dels 2.000 científics, 700 eren russos. També és impressionant la creació, el moviment molt vital en cine i pintura. Pel que fa al turisme, l’avantatge és que als ciutadans russos els agrada molt Espanya. Hi ha una sintonia en termes de vitalitat.
–¿Què impacta dels russos?
–La capacitat de sobreposar-se a les dificultats. No és una cultura gaire flagel·lant amb el passat. La magnitud de les tragèdies viscudes és tan gran que és una societat que mira molt cap al present i el futur. Com l’Espanya de la transició, quan la gent tenia moltes ganes de canviar de pell.
–¿Té company rus per jugar a escacs?
--Encara n’he d’aprendre molt més. Hi jugo amb el meu fill, amb els meus amics espanyols.
–Surti una mica del guió diplomàtic i expliqui’m alguna anècdota.
--Quan vaig anar a presentar les cartes credencials a Putin, jo portava preparades les meves frases en rus. Quan vaig anar a donar-li la mà, ell se’m va avançar i em va parlar en castellà. L’entén i el parla una mica.
–¿De prop, Putin sembla tant del KGB com a la tele i a les fotos?
--És un home a qui li agrada molt decidir. En un país que ha hagut de canviar de rumb molt ràpid, prendre decisions era molt important. Aquesta funció crec que Putin l’ha executat molt bé, potser per això transmet aquesta imatge dura.
Notícies relacionades–Així, ¿el seu somni és?
--Avançar en aquesta Europa àmplia, en què hi capiguem tots; si no, al segle XXI perdrem la capacitat de lideratge. H
