Tomàs Pumarola: "Els virus ens modulen la vida"

--¿Estem en mans dels virus?

--Virus i persones ens anem modulant mútuament la vida de manera constant. Ells ens marquen pautes evolutives i nosaltres els en marquem a ells. De fet, els virus eren a la Terra molt abans que apareguéssim els humans i, molt probablement, continuaran aquí quan nosaltres ja no existim, perquè són uns ens amb una capacitat d'adaptació tremenda. La història de la humanitat ha avan- çat a cop de grans epidèmies infeccioses, víriques o bacterianes.

--¿Regulen l'evolució humana?

--Han anat regulant la població del món, tot i que no tenen aquesta funció, com tampoc la tenen les guerres. Un exemple claríssim d'això va ser la caiguda de l'Imperi Romà. Estava debilitat, però en l'enfonsament hi va influir de manera decisiva una epidèmia de pesta fortíssima.

--¿I ara?

--Ara estem condicionats pel virus de la sida i el de la grip, entre altres. Ens marquen el comportament social i les relacions personals. A dife- rència dels bacteris, que n'hi ha de beneficiosos, els virus coneguts no aporten res de bo.

--¿Fa un segle eren diferents?

--No. Els virus continuen sent els mateixos. Som nosaltres els que els obliguem a canviar d'agressivitat, a mesura que entrem en les seves àrees. O es transformen a través del moviment de les poblacions, que va començar amb el comerç d'esclaus i continua imparable: virus que eren locals passen a ser planetaris.

--¿Això significa que cada vegada hi haurà infeccions més complicades?

--És possible. El virus de la sida és extraordinàriament complex.

--¿Que és un virus?

--Un ens. En realitat, ni tan sols és un ésser viu. És una estructura subcel.lular. Un àcid nucleic portador d'una informació que té com a objectiu obligatori entrar en una cèl- lula humana, instal.lar-s'hi i utilitzar tota la maquinària cel.lular per nodrir-se i multiplicar-se. Això, per descomptat, altera la vida de les cèl.lules.

--¿Ens envaeixen i es queden allà?

--No tots. Uns s'eliminen una vegada han causat una resposta infecciosa, com el de la grip. Altres fan el mateix, però s'integren en el nostre genoma i s'hi queden, latents, gairebé sense donar símptomes. Uns tercers s'integren en el genoma i, a més, no deixen de multiplicar-se: el de la sida. El VIH s'allotja a la cèl.lula immunitària i va destruint les defenses d'aquesta persona.

--¿És habitual viure amb virus?

--Tothom, vostè i jo, portem a dins un munt de virus que adquirim de petits. Hem integrat al nostre genoma el virus de la varicel.la --que si es reactiva dóna un herpes zòster--, l'Epstein Barr --que es transmet per la saliva--, i altres. Aquests virus es reactiven en situacions de baixada immunològica. Un 70% de la població espanyola té un virus de l'herpes simple latent, però només alguns el pateixen. Són les persones que, a vegades, noten una pupa al llavi.

--¿I no els eliminaria un antivirus?

--Un antivirus pot neutralitzar un virus, però, com que viu gràcies als mecanismes de les teves cèl.lules, de fet, el que elimines són les funcions del teu propi sistema cel.lular. Els antivirus coarten la replicació del virus a canvi d'una toxicitat enorme. Perquè fossin una mica efectius, s'haurien de prendre les primeres 48 hores després del contagi.

--¿Com es tansmeten els virus?

--Amb la respiració --el de la grip--, per via sexual o sanguínia, o a través d'un artròpode que li fa de vector: mosquits i insectes que són envaïts per virus i els transporten allà on van. Els artròpodes són un gran focus dispersor dels virus perquè, amb el canvi climàtic, els mosquits van variant de continent. A Espanya tenim diversos mosquits vectors que poden transmetre malalties si entren en contacte amb una persona que els les encomani a ells. És el cas del mosquit tigre.

--¿És possible eradicar-los?

--Això només s'ha aconseguit amb el de la verola, perquè variava poc. L'OMS pretenia haver eradicat el de la pòlio el 2000. Encara hi és.

--¿El de la grip evoluciona a pitjor?

--El virus de la grip ha demostrat des de fa un segle que sempre compleix el mateix cicle i amb el mateix efecte: cada 30 o 40 anys, apareix un nou virus que desplaça l'anterior, causa una pandèmia que dura dos o tres anys i s'estabilitza. Un cop passats 30 anys més, torna a començar. És més o menys igual d'agressiu, pe- rò repeteix la seva història.

--¿I per què se'l tem tant ara?

--Perquè hi ha incertesa. No sabem com evolucionarà.

Notícies relacionades

San Mamés m’ha fallat

Polònia: 47% contra 47%

--¿Podria continuar fins a l'estiu?

--A l'estiu sempre hi ha grip, però poca. Ja se sap que els virus no entenen ni respecten el canvi d'estacions, encara que amb el fred viuen més bé. La temperatura òptima d'un virus de la grip són els 33 graus, que és la que tenim a l'interior del nas a l'hivern.