Cartes dels lectors (1)

Els mestres ens sentim desemparats

Blanca Soler Guasch

Badalona

Fa 30 anys que em dedico a l'ensenyament i he vist i he suportat molts canvis. Massa. L'ensenyament ha d'estar per sobre dels canvis polítics; és un bé massa delicat perquè tantes mans --a vegades maldestres-- el remenin i vulguin canviar-lo segons el criteri que toca. Els mestres i professors tenim sensació de desemparament, ja que no trobem un punt de suport enlloc on mirem. Els consellers ens veuen des de la seva taula de reunions, molt lluny de les aules, i es dediquen a fer veure que acontenten uns pares que tenen com a prioritat que els seus fills estiguin més hores i més dies a l'escola; per això els ofereixen començar el curs abans i fer una setmana de vacances ¡al febrer!

¿Aquest és el gran problema de l'ensenyament? Es veu que sí, perquè dijous passat, el dia de la vaga, vaig sentir una periodista de TV-3 entrevistar representants sindicals en un to agressiu, defensant a ultrança Ernest Maragall i replicant a una de les entrevistades, que es lamentava de la falta de reconeixement cap als mestres, amb aquest comentari: "¿Que potser s'ha de guanyar, el reconeixement?". ¿Que potser ensenyar als alumnes amb paciència i responsabilitat no es mereix el respecte de la societat? ¿Que potser educar aquests nens i renyar-los quan cal, corregir els exàmens els caps de setmana i passar diversos dies fora de casa de colònies no mereix el mateix reconeixement, per exemple, que la feina de periodista? Sort que, de tant en tant, vénen antics alumnes a explicar-nos que han aconseguit allò que es van proposar. Saben que, poc o molt, els hi vam ajudar. Aquest és el reconeixement més important.

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

Medicació crònica

Marcos Ainaga Mateo

Arenys de Mar

A la seva cartaFarmàcia de guàrdia sense full de reclamacions--publicada el 23 de març--, A. Luis Méndez Jimé- nez es queixa que una farmàcia no tenia fulls de reclamacions. Suposo que en devia tenir, com qualsevol establiment, però no li dono la raó que critiqués que no tingués el medicament que demanava. Diu que va anar a buscar una medicació crònica. Jo tinc pautada una medicació crònica, i cada vegada que vaig al metge de capçalera em subministra receptes per a tres mesos; això significa que no esperaré fins a l'última dosi per anar a la farmàcia. D'aquesta manera dono marge a la farma- cèutica perquè demani la medicació que necessito.

A més, és impossible que les farmàcies tinguin totes les medicines al magatzem, ja que no deixa de ser un negoci com un altre qualsevol. I com a negoci que és, els farmacèutics tenen els medicaments que més es venen o que més demanen els seus clients habituals.

No hi ha de tot

Miguel Canals Colorado

Barcelona

Vull respondre a A. Luis Méndez Jiménez, autor d'una queixa referent a la falta d'un medicament a la farmàcia de guàrdia de Vilassar de Mar. Sóc titular d'una farmàcia a l'Eixample de Barcelona; hi acumulo 11.500 unitats repartides entre 4.500 referències. Poden semblar moltes, però no ho són; la meva és una farmàcia petita. No és gens fàcil lidiar cada dia en un negoci en què hi ha més de 60.000 referències, moltes de les quals són meres repeticions d'altres amb diferent nom i cartonatge.

Ni la farmàcia més gran del món seria capaç d'acumular un mostrari així, de manera que es fan inevitables els encàrrecs i que faltin alguns productes. Per un altre costat, és un error creure en la liberalització com la solució d'aquest problema. Si la farmàcia arribés a mans de les grans cadenes, la primera cosa que farien seria evitar les zones menys comercials; llavors potser no hi hauria cap farmàcia a Vilassar de Mar.

QUEIXA SOBRE UNA AEROLÍNIA

Taxes abusives

Elsa Anton / Francesc Matés

Palamós

Volem denunciar públicament l'abús de poder i el mal tracte rebut de Ryanair a l'aeroport de Girona el 21 de març. Aquesta companyia utilitza un munt d'estratagemes per tal que el viatger no pugui formalitzar correctament els tràmits i hagi de pagar unes taxes abusives, que a vegades excedeixen del preu acordat.

EL DEBAT LINGÜÍSTIC

L'idioma de Camps

Josep M. Roig Garriga

Alcanar

L'altre dia vaig veure en un programa de TV que una estudiant feia una pregunta al president de la Comunitat Valenciana, Francisco Camps, en un correcte valencià i aquest li va contestar en castellà. Considero que és una falta d'ètica, però m'imagino que així és la gent del PP a València: oblida l'idioma dels seus pares. En canvi, José Montilla, un emigrant andalús, s'esforça cada dia per parlar bé el català.

EL DRAMA DE LA VIVENDA

Renda d'emancipats

Àlex Palau / Ariana Zaragoza

Barcelona

Fa més d'un any que esperem la renda bàsica d'emancipació, anunciada a bombo i platerets per la llavors ministra de Vivenda Carme Chacón. Els que vivim de lloguer vam aplaudir la mesura, ja que suposava una descàrrega de l'angoixa que cada mes patim els mileuristes emancipats. A mitjans del 2008 vam rebre una carta que ens informava que ens havien concedit l'ajuda. Per fi tindríem els 210 euros mensuals. Innocents. Crèduls. Una nova carta del ministeri ens va demanar que enviéssim els rebuts de pagament del lloguer segellats pel banc. Així ho vam fer, però continuem esperant que arribin els diners promesos.

L'altre dia, un amic ens va explicar que estava fent comptes per emancipar-se. "Amb el meu sou i els 210 euros de l'ajuda de l'Estat --va dir--, per fi podré ser independent". Encara ric ara...

LA POLÍTICA DEL GOVERN

El milió de Carod

Zaida Mascort Toral

Banyoles

Em vaig quedar perplexa i indignada al llegir la notícia que el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod- Rovira, havia anat a l'Equador per concedir un milió d'euros per a un programa intercultural i de bilin- güisme a aquell país. Amb tots els meus respectes per als equatorians, no crec que aquest sigui el moment de regalar tants diners a una causa secundària, atesa la situació actual de crisi a Catalunya. Sóc funcionària de l'Institut Català de la Salut i aquest milió d'euros ens aniria molt bé per tapar algunes mancances de la sanitat pública.

RÈPLICA MUNICIPAL

Àrea verda demanada

Laura Morera

Comunicació del Districte de Sant Martí.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ajuntament de Barcelona

En resposta a la fotodenúncia de Joan SallarésDiscriminació en l'aparcament(9 de març), informem que la creació d'àrees verdes es realitza sempre amb el consens dels veïns. L'Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l'Arpa en va demanar i es va implantar. El motiu que a la banda mar de la mateixa zona no hi hagi àrea verda és perquè l'associació de veïns de Gran Via-Perú-Espronceda no n'ha demanat.