Cartes dels lectors (I)

Manifestació de cinisme d'ICV a Girona

Mireia Gaza Leveroni

Sarrià de Ter

El cinisme d'ICV no em deixarà de sorprendre mai. L'última ocasió per comprovar-ho va ser a la manifestació del cap de setmana passat a Girona de rebuig a la massacre contra Palestina que du a terme Israel des de fa anys. Per a sorpresa de molta gent, a la marxa hi va assistir Joan Boada, membre d'Iniciativa i secretari d'Interior del Govern, acompanyat pel seu seguici. Encara que no li agradi, el senyor Boada hauria de saber que la seva presència en aquella manifestació estava fora de lloc. Ell forma part de la Generalitat, d'un Govern que manté i potencia les relacions diplomàtiques i econòmiques amb Israel, l'Estat responsable de la mort de més de 1.000 palestins en un mes.

No té gaire sentit, per tant, sortir al carrer a protestar per aquests crims quan Boada i la resta del tripartit tenen la seva part de responsabilitat en aquestes relacions bilaterals. Que els polítics s'uneixin a les manifestacions, ¿és degut al fet que el poder és massa atractiu, i la incoherència, molt barata? L'abril del 2008, els Mossos (que depenen d'Interior, el departament on treballa Boada), en col.laboració amb el Mossad --servei d'intel.ligència israeliana--, van prendre a la gent banderes palestines durant el partit de bàsquet Barça-Maccabi, vulnerant així la llibertat d'expressió.

No obstant, dissabte, a Girona, gent d'ICV va tenir la gosadia d'aparèixer a la manifestació per la llibertat de Palestina. El seu cinisme, no obstant, encara va més lluny. Des que ICV-EUiA dirigeix els Mossos, aquests policies han posat de moda, sobretot a Barcelona, el segrest de manifestacions que qüestionen la política del Govern.

EL DEBAT RELIGIÓS

Fe i gaudi

Josep Vidal Borràs

Lleida

Gaudiu, Déu no existeix. Una frase semblant forma un eslògan impregnat d'un acèrrim ateisme. El virus ha creuat l'Atlàntic, i a Washington també s'han vist autobusos amb el text següent:¿Per què fa falta creure en Déu? Sigues bo només pel fet de ser-ho. No deixen de ser unes sobiranes incoherències, ja que als EUA els bitllets de dòlar porten la inscripcióConfiem en Déu.

Com diu l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, "la fe no impedeix el gaudi honest de l'exis- tència humana". La fe coherent en Déu pot fer un món verdaderament més humà.

L'ús dels diners

L. H. S.

Barcelona

A l'església del Pi de Barcelona hi ha un cartell angoixant demanant ajuda per a famílies necessitades. Càritas ha donat la veu d'alarma: augmenten les demandes de persones en situació precària i baixen les donacions. No obstant, E-Cristians destinarà 14.900 euros a dir que Déu existeix. ¿Quantes persones es podrien ajudar amb aquests diners? Aquesta seria la millor publicitat cristiana.

Cristians units

Jordi Amat Teixidó

Calella

Estic totalment en contra de la campanya publicitària que posa en dubte l'existència de Déu. Això és una provocació, un insult, i cal que tots els cristians, totes les persones amb sentiments religiosos, estiguem units. Iniciatives com la d'E-Cristians, esglésies evangèliques i altres em semblen interessants; són un bon camí cap a la unitat entre tots els cristians. En aquests temps de crisi del sistema, econòmica i moral, els cristians hem de superar aquestes proves i ser més valents i més forts.

Jo estic més segur que mai de la meva fe. Demano a les autoritats religioses que ens acompanyin, que no es quedin callades. Cal recuperar el terreny perdut durant molts anys de claudicacions i polítiques diplomàtiques poc efectives.

De Luter a l'ateisme

Llucià Soret Ferrer

Barcelona

La presidenta de l'Església Evangèlica de Catalunya, Lídia Castell, afirma a la seva cartaQueixa evangèlica, publicada el 17 de gener, que la institució religiosa que representa no concep els ateus com a enemics. Hauríem de reflexionar sobre el seu punt de vista, ja que les sagrades escriptures diuen: "Qui no està amb mi, està contra mi". Si els evangèlics catalans, moguts per un sentit equívoc de la tolerància i la racionalitat, no s'oposen als que menyspreen Déu, ¿què és, llavors, el que defensen com a creients? ¿Un cristianisme no bel.ligerant, submís, adaptat a les modes políticament correctes dels que, en realitat, els volen suprimir de la vida social?

L'actitud de l'Església Evangèlica de Catalunya em confirma una cosa que sempre he sospitat del luteranisme i les seves branques metodista, unitària i presbiteriana: del racionalisme teològic luterà a l'ateisme i les doctrines materialistes d'esquerres només hi ha un pas.

LA REFORMA EDUCATIVA

Mesura equivocada

Elvira Vidal Navarro

Sant Carles de la Ràpita

La verdadera crisi la tenim en l'educació. Els polítics no volen adonar-se que la mala política educativa aplicada a l'escola pública dibuixa un futur pitjor. Els docents estem cansats de propostes d'expertsque enreden encara més la gran mentida de la LOGSE i les seves conseqüències, que pateixen una generació rere una altra. ¿Quina mesura per millorar l'educació és fer tres hores extres més? De mesura educativa en té poc i, té, en canvi, molt de mesura econòmica. Si cada docent fa tres hores extres més, hi haurà menys places per a interins i menys oferta d'oposicions, i així, menys diners per invertir. Almenys, per invertir en educació.

¿Hores extres en temps de crisi? Davant l'opinió pública, això és el que interessa; al cap i a la fi, som funcionaris i, ja se sap, els funcionaris no treballen gens, ¿oi, conseller? Els docents volem ser professors, però aquesta paraula no apareix al diccionari del Departament d'Educació; en el seu lloc, molt em temo que hi apareix aquesta definició: "Assistent social amb total disponibilitat horària".

QUEIXA SOBRE CORREUS

Una setmana o més

Josep M. Calbó Romagosa

Barcelona

Com que avui dia la majoria de la gent fem servir el correu electrònic i, per tant, hauria d'haver disminuït el volum de correu de paper, m'a- gradaria saber per què un setmanari del Penedès que surt els divendres tarda una setmana o més a arribar a la bústia de casa meva. ¿No diem que som un país modern? Sembla que hi ha organismes que encara no saben que som al segle XXI. Ja sé que rebre la premsa escrita al dia no representa cap problema greu, però sí que ho és en altres casos.

ACCIDENT DE TRÀNSIT

Calen testimonis

Rosa M. Lacueva Torres

Notícies relacionades

San Mamés m’ha fallat

Polònia: 47% contra 47%

Barcelona

Hi va haver un accident de trànsit el 23 de desembre, a les nou del vespre, a la parada del bus 71 de la rambla de Guipúscoa amb Bac de Roda. Necessito testimonis. Truqueu, per favor, als telèfons 617 69 00 72 i 676 05 13 87.