L'entrevista amb Miquel Sellarès, Secretari general de L'Opinió Catalana
Miquel Sellarès: "La policia catalana imprimeix caràcter"
--¿Sóc davant del precursor de la policia catalana?
--Vaig participar en l'Assemblea de Catalunya i sempre m'ha interessat la seguretat. Potser pels militars de la família mallorquina de la meva mare. Vaig muntar el servei d'ordre de lesmanisde l'11 de setembre del 76 i el 77, la del milió de persones.
--¿I?
--Vaig anar avendrela policia catalana a Tarradellas. No em va fer cas. Ortínez, conseller de Governació, em va escoltar i em va fer fer un informe. Vuit folis, base de moltes coses.
--I, com que pertanyia a l'òrbita, Pujol el va fer director general de Seguretat el 1983.
--Vaig militar a CDC. Vaig marxar havent guanyat un congrés amb Cullell i Caminal i contra els històrics.
--¿Va guanyar i se'n va anar?
--Volia el Partit Nacionalista de Catalunya. Vaig fer fotografiar Arzalluz amb l'adhesiu del PNC i no va agradar. Pujol em va dir que ell manava. Me'n vaig anar i el 80 vaig estar amb Nacionalistes d'Esquerra.
--I Pujol el va tornar a cridar.
--Havia parlat amb Vidal Gayolà, el primer conseller d'Interior de Pujol. Però el càrrec me'l va oferir després Macià Alavedra.
--¿Per què?
--S'havia d'estar una mica boig i creure molt en el projecte. A l'oposició --el tic encara dura--, es veia la policia com una cosa lletja. Un error, perquè un país necessita una policia. Però hi havia pocs diners, només 52 mossos --alguns amb un passatestrany-- i poca voluntat política.
--Però ho va acceptar.
--Després del 23-F, Pujol devia reflexionar. I era gairebé l'únic preparat. Li vaig posar una condició: volia amb mi un socialista, Jaume Curbet, i un comunista, Jaume Bosch.
--¿Què va dir Pujol?
--Va mirar Alavedra i va cridar: "¡Sellarès!". Li vaig dir que la policia de Catalunya no podia ser d'un partit.
--¿I?
--Es va agitar, va mirar Alavedra i va sentenciar: has d'afegir-hi algú de CDC. Vaig nomenar Lluís Renau i ens hi vam entregar amb entusiasme. Vam posar els fonaments. No va ser fàcil.
--¿Per què?
--Hi havia recels de tot arreu. A la Generalitat i entre gent del PSC que no volien que Pujol s'apuntés el gol de la policia catalana.
--¿Què va fer?
--Volia un nou cos, però Madrid només va acceptar l'ampliació dels Mossos. Vam fer la primera promoció --els 260 que ara celebren els 25 anys--, la primera escola de policia, la llei de policia. Però amb problemes.
--¿Per l'Estat?
--El capità general, Sáenz de Santamaría, es va portar molt bé, però el governador, Ferran Cardenal, ens feia la vida impossible.
--I Pujol el va destituir.
--Em vaig equivocar. Tarradellas va dir que la policia catalana era un luxe asiàtic, i jo vaig respondre que els vells havien de callar. Es va armar un embolic. Em van donar l'opció de rectificar, però no ho vaig fer.
--Un error.
--Sí. Però també sabia --m'ho havia dit Francesc Gordo-- que Pujol volia posar el fre. El famós "avui no toca". I jo no volia un càrrec per escalfar la cadira.
--¡Exagera!
--Des de l'any 1983 fins al 1990 passen vuit anys sense cap promoció nova, quan el que convenia era graduar 500 mossos cada any. Ho hem pagat molt car.
--¡Caram! Falta espai, anem al tripartit.
--Vaig ser el seu primer secretari general de Comunicació. I el continuo recolzant.
--La tasca de Tura i Saura.
--Tura ho va fer molt bé. Va mantenir el model policial i la independència dels Mossos. Això era important perquè el desplegament i les competències de Trànsit es van aconseguir amb el PP.
--Amb Aznar.
--Quan li convé, la dreta entoma més i es ven. El PSOE és més rígid.
--¿Saura?
--Té dret a ser conseller, però els Mossos havien d'acabar el desplegament i no era bo afegir als seus problemes els d'Iniciativa, partit amb regustos antipolicia. I alguns nomenaments han estat nocius. Però la policia catalana ja és una gran realitat, i Saura ho ha assumit. Sap canviar. La policia catalana imprimeix caràcter.
Notícies relacionades--¿El futur dels Mossos?
--Primer, pair el desplegament, amb 16.000 agents i més de 100 comissaries, una cosa que el 1983 no m'hauria atrevit a somiar. Després s'ha d'injectar més matèria grisa, fitxar universitaris. El centre de Sabadell ha de ser un autèntic cervell, capaç de cooperar amb la futura policia europea, el nou somni que s'ha de fer realitat.
