EDITORIAL: 'La locomotora europea es para'

La zona euro ha entrat en recessió, és a dir, en un decreixement del seu producte interior brut --o uncreixement negatiu, com en diuen els economistes--, i no hi ha cap indici que aquesta àrea de països rics que comparteixen moneda torni a curt termini a la via del creixement. La primera economia de l'eurozona, l'alemanya, ja acumula dos trimestres de decreixement --com li passa a Itàlia--, un període que els economistes consideren el màxim per posar formalment el segell derecessió. Que ningú s'esperi, per tant, que lalocomotora alemanyavingui, com ha passat altres vegades, en auxili de la resta de països d'Europa per sortir de la crisi.

Mentrestant, l'Institut Nacional d'Estadística va confirmar ahir que l'economia espanyola ha retrocedit en el tercer trimestre (-0,2%), per la qual cosa queda a un pas de la recessió, perquè no hi ha cap indici que en els últims tres mesos del 2008 es produeixi la recuperació. Espanya viatja en el tren de l'eurozona per bé i per mal, i per això mateix és lògic que la seva economia no sigui una excepció en la caiguda. Encara més: no costa pensar que sortir del túnel serà aquí més difícil perquè als factors internacionals s'hi suma el seriós ajust del sector de la construcció, que no deixa d'enviar treballadors a la cua de l'atur. Espanya té, a més a més, a l'ara deprimida Europa el seu principal mercat, cosa que fa impossible que les exportacions es recuperin i puguin arrossegar el conjunt de l'economia.

Notícies relacionades

La llonganissa del jutge Hurtado

Fàbriques d’habitatges

Tant l'OCDE com experts privats subratllen aquests dies que la recessió serà més llarga que en altres moment de crisi, quan els ajustos es produïen en terminis relativament breus. Això d'ara no és un catarro, sinó una grip severa. I seria bo que tots --estats, empreses i famílies-- prenguessin les decisions pertinents pensant que encara falten molts mesos de dificultats. De fet, els càlculs més optimistes diuen que els primers símptomes de canvi de tendència no arribaran fins als últims mesos del 2009.

Amb aquest panorama, el món mira avui expectant a Washington, on els dirigents de les principals economies, les riques i les emergents, s'han reunit per debatre una estratègia comuna per evitar una gran depressió com la que va seguir el crac del 1929. El G-20, ampliat amb Espanya, Holanda i la República Txeca, no té solucions màgiques, pe- rò almenys permet pensar que algú s'ha posat al capdavant del combat contra una crisi implacable.