Set x set
Menjar cucs
Dimecres vaig menjar el primer cuc. Havia tastat les formiguesculonas, l'escorpí i les gambes a la planxa, i encara que la meva preferència són els crustacis, no s'ha de menysprear una dieta d'insectes que salva la vida a milions de desnodrits amb la seva càrrega de proteïna.
El cuc provenia de l'Amazones, on els indígenes se'ls mengen com si fossin angules. Elteredo navalis, ho apunto en llatí per fer menys fàstic i per si hi ha científics entre el públic, creix a l'interior dels troncs caiguts, enmig d'una putrefacció molt nutritiva, bressolats per l'aigua dels manglars. Les dones van a la recerca del cofre del tresor, el parteixen per la meitat i en aquell bombolleig de vetes i
serradures, corcadura i camins secrets, rescaten els anèl.lids. Vida que creix en un cos mort. Anomenenturuels budells i és molt difícil trobar- los fora de la selva.
Notícies relacionadesPer sort, Sao Paulo compta amb el millor xef de l'Amèrica Llatina,Alex Atala, que va enviar un cuiner a una excursió de sis hores en avió perquè comprés dos trossos de fusta, que va exhibir després al restaurant DOM com a exemple d'una cuina de producte que els gurmets europeus desconeixen. ¿Que potser no és repugnant el fuagràs, una víscera hipertrofiada?
Atalava preparar elturucom si fos una navalla i aquelles notes de mar eren les que trobaves al mossegar el cos. Després el vam tastar al natural i el gust de mol.lusc era molt profund, recordava una ostra, carn que entusiasma els intel.lectuals perquè sota la closca encara guarda l'aroma del que és exclusiu. Si tancaves els ulls i et concentraves en el gust, creies que el cuc era la millor ostra de Belon.
