L'entrevista amb Peter Fuchs, Arqueòleg
Peter Fuchs: "Els arqueòlegs d'avui no fem servir fuet"

Peter Fuchs. /
--Per a un arqueòleg, trobar un monument com el de Sechín deu ser el màxim.
--Ho és, perquè estem davant l'expressió més antiga de l'arquitectura ritual peruana. Aquelles comunitats necessitaven reunir-se en grans espais, com la plaça circular de Sechín, tot i que parlar delloc ritualno és correcte, ja que la funció de l'espai també era social. S'havia de crear una identitat cultural.
--¿Li agrada que es parli de ciutat perduda
--No. Tampoc es pot dir que és la més antiga. S'hauria de dir "el bressol de la civilització", o alguna cosa semblant.
--Sorprèn l'antiguitat de 5.500 anys, que la fa comparable a troballes arqueològiques a Mesopotàmia o a Egipte.
--També ens va sorprendre a nosaltres. El 2000 vam començar a excavar en una estructura datada el 1500 abans de Crist, amb finançament de la Fundació Alemanya per a la Investigació (FAG).
--¿Com és aquest lloc?
--És un espai desèrtic, a la vall del Casma, a 10 quilòmetres del mar. L'arqueòleg peruà Julio Tello el va descobrir el 1937, però fins ara no s'ha excavat a fons. Primer van aparèixer dues estructures amb quatre patis alineats, amb relleus de fang molt ben conservats.
--¿Interessants?
--Molt. Hi havia figures humanes representades a peu, amb un bastó en una mà i una cosa semblant a un cap humà a l'altra. És una iconografia que es repetirà fins als inques, amb figures d'animals barrejades amb humans.
--¿Saben què significa?
--El problema de la iconografia precolombina és que de vegades no és fàcil de desxifrar. De la grega, en canvi, ho sabem tot.
--¿Es van repetint les icones al llarg del temps?
--Hi ha temes, com passa en la iconografia cristiana, però sembla que a Europa no volem deixar que els països menys desenvolupats tinguin tradició iconogràfica. Un exemple són les teories sobre extraterrestres, que contribueixen a devaluar aquestes civilitzacions. Només se'n parla a les antigues colònies.
--¿Com van arribar al monument més antic?
--Vam investigar amb geomagnetisme i georadar, i vam veure que hi havia unes estructures subterrànies. Vam excavar a fons i vam arribar a una enorme plataforma.
--¿I la plaça circular?
--El 2005 vam tenir els primers indicis de la seva existència, però fins al febrer del 2008 no vam poder fer públic que la plaça data de l'any 5500 aC.
--¿Com van aconseguir datar-la?
--Al pis de sota hi havia uns fogons amb trossos de fusta i petxines marines que ens van permetre fixar els 5.500 anys d'antiguitat.
--¿Aquesta troballa canvia la història de l'Amèrica precolom-
bina?
--Canvia el pensament sobre aquest període inicial de l'arqueologia precolombina. A nivell mundial, també està passant a llocs com Göbekli-Tepe, a Turquia, on han trobat temples i estructures de pedra de fa uns 10.000 anys, molt més antics que els anteriors.
--En l'última pel.lícula de Spielberg sobre Indiana Jones també buscaven restes arqueològiques per Sud-amèrica.
--Indiana Jones està bé com a entreteniment (riu), però la seva feina s'assembla poc a la d'un arqueòleg de veritat.
--¿Per què?
--Els arqueòlegs d'avui no fem servir fuet (riu). Ens passem la meitat del nostre temps buscant fons per poder excavar, redactant informes i fent gires per promocionar les troballes. A la meva època va ser W. C. Ceram el gran divulgador de l'arqueologia, amb llibres comDioses, tumbas y sabios. Avui es popularitza mitjançant pel.lícules i també a través de jocs d'ordinador.
--¿Queda molt per descobrir al Perú?
--Moltíssim. Al Perú hi ha 4.500 espais arqueològics reconeguts. Només a la vall del Casma en devem tenir el doble.
--Fem un salt en l'espai i en el temps. ¿Què han trobat en els búnquers de Berlín?
--El búnquer de Hitler el van trobar els russos i el van dinamitar el 1949-1950. Ara queda una plataforma de base, les parets i parts del sostre. Un búnquer que es va trobar més o menys intacte és el dels xòfers de la Cancelleria. Hi ha fins i tot frescos d'inspiració nazi.
Notícies relacionades--¿Com són?
--Una mica porno, amb dones, soldats... Els devia pintar un artista dels que feien cartells per als cines. Les dones li surten molt bé. Els homes, fatal.