Déu, Pàtria i Rei

Si alguna vegada han practicat el ritual de regatejar pel preu d'una alfombra en algun basar magribí, on la compravenda encara és una esgrima parlada, deuen haver viscut, sens dubte, aquell moment únic en què el dependent inquireix: "I tu, amic, ¿d'on ets?", i al respondre: "De Barcelona", aquest explota amb l'entusiàstica proclama de "¡Visca el Barça i visca Catalunya!" i, a continuació, deixa anar el reguitzell de tots els jugadors en actiu. Nosaltres ens quedem encantats del nostre cosmopolitisme culer i ell, també, perquè ja ha venut una altra alfombra, fora que el client sigui periquito o del Reial Madrid (encara que probablement l'alfombrer ho sàpiga arreglar recitant d'una tirada les dues alineacions).

Iassín Belassal,un noi marroquí de 18 anys, no és barcelonista de conveniència, sinó de tot cor, tant que la seva passió blaugrana el va portar a transformar el lema nacional "Déu, Pàtria i Rei" en "Déu, Pàtria i Barça", i així ho va deixar escrit a la pissarra de la seva escola. Denunciat pel director del centre,Iassíncomplirà una pena d'un any i mig de presó. Podríem escandalitzar- nos de la medieval severitat de la justícia alauita amb els símbols si ahir no haguessin hagut de comparèixer davant de l'Audiència Nacional 16 joves encausats per cremar en pú- blic fotografies deJoan Carles I,germà de l'ànima deHassan II,pare de l'actualMohammad VI. Potser les conviccions democràtiques a un costat i a l'altre de l'Estret continuen encara excessivament ancorades en el que és mític i sagrat si un misto o un guix les fan trontollar com fràgils pasteres. O, dit més lleig: l'Àfrica, en algunes coses, encara comença als Pirineus.