Cartes dels lectors

CRÒNICA DE LES VACANCES

¿Mileuristes?

Daniel Morillo

Sant Boi de Llobregat

Vaig llegir a l'agost, al suplementEstiud'EL PERIÓDICO, uns reportatges en què, sota el títol deLes meves vacances mileuristes, una sèrie de lectors narraven les seves aventures en d'altres països. Ha sigut molt bona l'aportació d'aquests narradors, perquè hem pogut conèixer anècdotes i llocs interessants. Però els últims dies vaig llegir la crònica de les vacances d'uns mileuristes al Marroc, en què els tals mileuristes destacaven la pobresa del país. Això em sembla hipòcrita i injust.

Segons deien, amb pocs euros podien comprar i fer el que volien i regatejar sense cap respecte, i presumien de tenir un guia a la seva disposició tot un dia, com si es tractés d'un esclau. A sobre, narraven com se n'havien anat d'un local sense pagar perquè el cambrer va trigar a servir-los. Vet aquí el turisme de la hipocresia.

PSICOSI AÈRIA

L'avió de Bogotà

Claudia Göhnert

Barcelona

Vaig anar a Bogotà, el 23 d'agost, per motius laborals. Al no trobar el bitllet que jo volia, vaig haver de comprar-ne un, molt car, d'Air Comet, una companyia no coneguda. Després vaig saber que pertanyia al grup espanyol Marsans i això em va tranquil.litzar. Però el vol de Madrid fins a la capital de Colòmbia va començar amb dues hores de retard sense que se'ns donés cap explicació, ni disculpes. Des de la cafeteria de l'aeroport es veia un munt de gent al costat de l'avió gesticulant i parlant. Una vegada fet l'embarcament, vam haver d'esperar una hora fins a l'enlairament. En aquest temps, com en tot el viatge, el comandant no es va molestar a informar els passatgers de les causes del retard. Aquesta és una actitud impensable a Lufthansa, KLM o Air France. Quan vaig preguntar a un membre de la tripulació, em va contestar amb aire prepotent que el comandant no tenia cap obligació d'informar els passatgers.

Per fi, gairebé tres hores més tard del previst, vam començar el viatge. El servei era dolentíssim. Durant el vol vaig poder sentir com un assistent parlava d'un problema que hi havia hagut a Barajas perquè, a causa de la calor, una part de l'avió s'havia reescalfat, però que això no es podia comunicar al passatge perquè "la gent no ho entendria i s'enfadaria". Com a viatgera freqüent, puc dir que, en general, l'atenció al client en companyies espanyoles és pèssima. Mentre el viatger espanyol --i també el llatinoamericà-- no reclami un tracte més bo, seguirà patint i passant disgustos.

QUEIXA SOBRE LA TELEFONIA

Baixa no sol.licitada

Pedro Maynés Sánchez

Barcelona

L'11

d'agost, sense cap avís, em van donar de baixa a Ya.com: hi va haver un tall radical de les connexions de telèfon i internet. Vaig contactar amb el servei d'atenció al client i em van confirmar la baixa perquè un altre proveïdor havia reclamat la meva línia. Jo no he autoritzat ni un canvi de proveïdor ni cap portabilitat. No em van voler informar de qui havia estat, però a través de Telefónica vaig saber que era Albura, empresa filial del grup Ya.com (ara France Telecom). En vaig informar d'això a Ya.com, que ho va negar tot.

He hagut de demanar una nova línia amb el conegut cost (targetes, correu electrònic). El cas està denunciat a l'Oficina Municipal del Consumidor de l'Ajuntament de Barcelona, així com a la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions. I he remès una carta certificada, amb avís de rebuda, a France Telecom España, amb seu a Madrid. Finalment, vaig rebre una factura de Ya.com per valor d'11,60 euros pels tràmits de la baixa. Una baixa que jo no vaig sol.licitar i que, per tant, no penso pagar.

L'ACTIVITAT DELS OKUPES

Llibertat irresponsable

Carme Llunas Pérez

Barcelona

Grups alternatius, com els okupes, dominen la ciutat gràcies a la ineficàcia i irresponsabilitat dels polítics. Persones o col.lectius que demanen permís (i paguen) per fer una festa amb hora d'inici i final, respectant horaris i normes, no tenen lloc a la nostra societat. Per evitar problemes és millor que, en nom de no sé quina llibertat, hi hagi col.lectius que no respectin les normes ni el descans dels veïns, col.lectius en què la convivència no entra en els seus esquemes impositius.

Això acabarà quan els ciutadans responsables comencem a funcionar igual. No hi estic disposada, però haurem de començar a actuar. Això sí, estem en desavantatge: no serem capaços de cremar cotxes i contenidors, trencar vidres i llançar ampolles i pedres; no podrem, per educació i perquè matinem per treballar. Hi ha un passotisme dels cossos de seguretat --deuen seguir instruccions-- davant del qual els contribuents ens sentim desprotegits i indignats.

LA DIADA DE SANT FÈLIX

Errors sobre castells

Xavier Brotons Navarro

Vilanova i la Geltrú

Em va decebre la crònica d'EL PERIÓDICO del 31 d'agost sobre la diada de Sant Fèlix del dia anterior a Vilafranca del Penedès. En el món dels castells, la diada de Sant Fèlix és com la final de la Lliga de Campions per als amants del futbol; per això els aficionats als castells no entenem que aquella crònica tingui errors com els següents: una de les colles de Valls es diu Colla Joves Xiquets de Valls, i no Colla Jove dels Xiquets de Valls com diu el text. Hi ha un paràgraf que afirma que "s'havien proposat carregar..."; i cap colla no es proposa només carregar els cas- tells, sinó descarregar-los.

Un altre error és quan s'explica que la Colla Joves Xiquets de Valls "tenia el repte inèdit (...) del tres de nou amb agulla". Aquest repte el tenien els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, però no la Joves. Després, es refereix a Manel Urbano com "un dels castellers" de la Colla Vella dels Xiquets de Valls quan Urbano n'és el cap de colla adjunt.

I el quatre de nou amb folre i agulla dels Castellers de Vilafranca no va ser exactament "una altra de les grans sorpreses de la jornada", sinó el castell més important de tota la diada.

AJUDA AL TERCER MÓN

La millor solidaritat

Pedro Serrano Martínez

Valladolid

Milions de persones moren al món pobre mentre el món ric s'entreté en grans cimeres i promeses per acabar amb la fam i les malalties de milions d'éssers humans. L'experiència ens diu que s'obtenen resultats escassos d'aquestes reunions altisonants. La millor solidaritat per acabar amb la misèria, la malaltia, l'explotació i la mort de milions de desheretats és el control de natalitat: que aquells nens que després moren de fam no arribin a néixer.

L'ESTIL DE LES TELEVISIONS

Colors agressius

Marta M. Salas

Notícies relacionades

Feijóo, fan de Puigdemont

El complex escenari postelectoral

Girona

Escric en nom d'un grup de persones grans que ens passem moltes hores mirant la televisió. La nostra queixa és que a la majoria dels programes els colors són molt agressius i els textos que se superposen són difícils de llegir. Els responsables d'aquestes normes haurien de pensar en la gent amb dificultats per veure-hi bé i ordenar que els rètols i les lletres fossin més clars i sobre fons més suaus.