Pedro Erquicia: "No tinc estat mental de jubilat"

--¿Com està vivint la jubilació?

--Continuo tenint ganes de fer coses amb el tempo que donen l'experiència i l'edat. No tinc estat mental de jubilat. I físicament estic magnífic, com pot veure.

--Ho veig. Però, ¿com és aquell dia en què un es lleva i ja no ha d'anar a treballar?

--Doncs com que va coincidir amb un cap de setmana de pont, l'única cosa que va passar va ser que no vaig haver de pensar en guions. I m'agrada viure aquesta sensació de desconnexió després de 43 anys intensos. És bo poder prendre distància i perspectiva de la vida, i descansar una mica mentalment. Encara no tinc mono de tele. I espero no tenir-ne.

--La seva motxilla professional està carregada de fets històrics.

--En 43 anys he fet històries de tota mena. I moltes vegades t'adones del que allò ha significat un cop ha passat. Però sí, hi ha una sèrie de punts referencials, com per exemple el 23-F o l'assalt a l'ambaixada espanyola de Guatemala.

--Parli'm del seu 23-F.

--Era a la televisió i em van trucar a control central. Quan vaig veure les imatges, vaig pensar que era una funció que estaven gravant en un estudi. I quan em van dir: "No, no, és el senyal del Congrés", no m'ho podia creure. Són imatges que no se m'esborren de la matèria grisa.

--I després va gravar el missatge del Rei.

--Sí, el missatge, en singular, perquè es va gravar un únic missatge, encara que en dues preses. Després es va dir que s'havien gravat dos missatges del monarca, però no va ser així.

--Això era quan TVE era la televisió

--Avui és molt més complicat. En el cas de TVE, no només per l'expedient de regulació d'ocupació que està en marxa i que suposa la pèrdua d'un patrimoni molt important en persones, sinó perquè la televisió pública en general, i l'espanyola en particular, s'enfrontarà a un moment molt difícil, sobretot pels canvis de mercat i els tecnològics.

--La joventut guanya l'experiència en la batalla laboral.

--Jo em pensava que els coneixements que es van adquirint al llarg d'una vida professional eren molt importants, però aquest ERO demostra que no és així.

--En l'aspecte tecnològic, ¿preparat per a l'era digital?

--Aquest és un gran repte. La data del 3 d'abril del 2010, quan es posi en marxa, aquesta és la gran por de molta gent, la gran aposta d'una altra i el gran risc de tots. Però serà bo que la gent pugui veure a la tele el que més li agradi. Ara, els programes no es diuen programes, es diuen productes. És pervers com s'ha passat de la creació al mercat.

--Un mercat regit per les audiències.

--Sí, i no sóc addicte a les audiències, però són com una espasa de Dàmocles. Jo sempre dic que si no és entretingut, cap programa --és igual que sigui un reality, que sigui una sèrie o un informatiu-- interessarà a la gent. Sempre que he posat en marxa un documental he aconsellat que sigui entretingut, no frívol, que no és el mateix.

--¿Ha sigut víctima de les audiències?

--Des de fa uns mesos, la clàusula que s'inclou als contractes, per la qual, si no s'aconsegueix el mínim d'audiència, el programa es tanca, s'ha introduït en programes de reportatges i documentals. I això pot ser el principi del seu final.

--¿Ha utilitzat alguna vegada la càmera oculta?

--Una vegada a Informe semanal, per a un reportatge sobre l'espoliació d'obres d'art a Espanya, per poder aconseguir el testimoni d'un col.leccionista que revelava com arribava a acords per trobar determinades obres per a la seva col.lecció. Va ser una seqüència curta que no va arribar als 20 segons. Era l'única manera de denunciar que allò existia. Però no m'agrada utilitzar-la.

--¿Per què?

--Perquè ha passat de ser un instrument que utilitzes en un moment determinat a ser un format de narració.

--No puc acabar sense preguntar-li pel sopar.

--Doncs hem estat sopant per aquí, però no recordo com es deia el restaurant.

--No dissimuli... Li estic preguntant pel famós sopar on es van conèixer el príncep i Letizia.

--¿No es dóna per resposta?

--¡Nooo!

--Doncs aquell va ser un sopar amb uns amics que es van reunir a casa meva, i ens ho vam passar molt bé.

Notícies relacionades

El Jerusalem de Netanyahu

Consensos en els canvis

--Ja, però es va convertir en un sopar amb conseqüències històriques. ¿No m'explicarà ni si va ser el príncep qui l'hi va demanar o què van sopar?

--Fa un dia magnífic.