Joan Puigcercós: "Seguim sent els de la caseta i l'hortet"

--Controla l'aparell d'Esquerra i encapçala la candidatura amb més avals de les quatre que es presenten al congrés. ¿Ja ha guanyat?

--No. Els nostres militants són exigents i inquiets. Se'ls ha de convèncer d'un en un. Som 10.000 i hi haurà una gran participació.

--La candidatura Benach-Niubò presenta 700 avals. Assegura que en té el doble, però que tenen por de represàlies.

--No ho entenc. ¿Per què, llavors, no les temen els d'Uriel o Carretero? A Esquerra se li retreu ser assembleària.

--Carod diu que se li ha fet mobbing

--Vull una Esquerra forta. Carod, pel que ha aportat i per tenir el càrrec més rellevant al Govern català, és un home clau. En moments difícils, ha tingut el meu suport i el seguirà tenint, però no puc estar d'acord amb això. Hi ha coses pitjors que una cal- çotada.

--Hi ha diferències. Vostè vol ser candidat a la Generalitat.

--Seré candidat si el partit ho vol. Si hi ha més d'un aspirant, hi haurà primàries. No tinc serioses diferències amb Carod, tots dos hem optat pel tripartit. Però...

--¿Què?

--Si sóc candidat a presidir la Generalitat i no ho aconsegueixo, no estaré al Govern. ERC pot governar, però el president d'ERC, si no presideix Catalunya, ha d'explicar el que fem. Al tripartit li falta relat. Esquerra n'ha de tenir.

--Guanya el 7 de juny amb el 40% i vostè és president, però els seus tres contrincants es poden aliar i deixar-lo en minoria en el congrés al cap de vuit dies.

--Seria complicada una ponència estratègica de les tres minories contra la majoria. Després del dia 7 farem un esforç d'unitat. Aspiro a constituir el pal de paller, i per això el candidat a secretari general és Joan Ridao, que és una de les nostres esperances.

--Convocar el congrés després d'un fracàs electoral, ¿no és un error?

--Els nostres vuit escons del 2004 es van donar en una circumstància excepcional. Llavors era difícil que el PSOE guanyés i vam ser vot útil contra Aznar. Ara havíem d'haver tret cinc diputats, no tres. Uns 50.000 vots més.

--Encara que sigui menor, és un fracàs. El 73% dels catalans consideren que ERC està en crisi.

--Estem en un moment de canvi. La nova derrota del PP tanca un cicle. Som un partit jove, ve un període llarg sense eleccions i és oportú aclarir-nos. L'error seria endarrerir la clarificació.

--La majoria critica el paper d'ERC al Govern, però els seus votants l'aproven. ¿Són feliços amb el tripartit?

--Els nostres volen que governem. Saben que un Govern amb Esquerra és diferent d'un altre en què no hi sigui. Plantegem un Estatut ambiciós i ara impulsem el finançament. I el conseller Castells ja ha aconseguit molt en infraestructures.

--¿El tripartit és fruit de la conjuntura o una estratègia a llarg termini?

--El que és rellevant és que ERC sigui, com a mínim, la tercera força. S'ha acabat la Catalunya en blanc i negre de CiU o el PSC. El Govern actual és legítim, com ho seria un altre de nacionalista d'ERC i CiU.

--¿En què quedem?

--També ho seria un altre del PSC i CiU. Hi ha coses en què el PSC i CiU estan més a prop entre ells que d'ERC. El futur no està escrit.

--Hi ha qui diu que l'agitació d'Esquerra afavoreix que es formi la gran coalició.

--Som un partit de govern i ho volem compatibilitzar amb la reivindicació. Potser hem d'afinar en l'equilibri.

--Però als militants del partit els va la gresca.

--La retallada de l'Estatut va provocar frustració, però qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. Tenim 200 alcaldies i 1.600 regidors. No són agitadors, són gestors municipals.

--En el seu nou llibre aposta pel liberalisme.

--No hem sigut mai col.lectivistes. Sóc socialdemòcrata, però assumeixo la correcció liberal. És el que va fer Tony Blair a la Gran Bretanya, i on l'esquerra no rectifica --com a França o Itàlia-- guanyen Sarkozy o Berlusconi. Esquerra recolza la propietat privada.

--Ja ho deia Francesc Macià: la caseta i l'hortet.

--En part, seguim sent els de la caseta i l'hortet, perquè apreciem el valor de la propietat, la competència, el mercat i la meritocràcia. Amb progrés social.

Notícies relacionades

Epstein i els científics

El pes del PSC a Madrid

--¡Tan liberal com Carretero!

--No hem de confondre la crítica als excessos de l'assistencialisme amb el fet que els d'esquerres se n'hagin d'anar d'Esquerra.