L'entrevista amb Josep Oliver, Director del departament d'Economia Aplicada de la UAB

Josep Oliver: "Un país que no té fills ha de tenir immigrants"

Enfront del missatge catastrofista sobre la immigració, aquest catedràtic defensa que és necessària. També en temps de crisi.

3
Es llegeix en minuts
Josep Oliver: Un país que no té fills ha de tenir immigrants_MEDIA_1

Josep Oliver: Un país que no té fills ha de tenir immigrants_MEDIA_1 / SANTIAGO BARTOLOMÉ

--El primer trimestre del 2008, 250.000 aturats més. La taxa de desocupació dels espanyols està en el 8,6%, i la dels immigrants, en el 14%. ¿Continuarem així?

--No. El 2002-2007 la immigració va assumir la meitat dels nous llocs de treball que es van crear, que van ser molts.

--¡El 50%!

--A Catalunya, València, Madrid, el 70% de la nova ocupació va anar a immigrants. No hauríem crescut tant sense ells. Ara, amb la desacceleració, vindrà menys gent. L'atur immigrant pot créixer, però no a aquest ritme.

--¿Baixarà la xifra d'immigrants?

--Espanya en necessita per la seva realitat demogràfica.

--¿Quina realitat?

--Del 1980 al 1995, cada any complien 16 anys 700.000 espanyols (100.000 catalans). Ara...

--¿Què?

--El 2005 n'hi havia 400.000, d'aquests, 50.000 catalans. Quan un país decideix deixar de tenir fills opta per ser un país amb immigrants.

--Però la crisi...

--Mirem a mitjà termini. He fet una previsió de la necessitat d'immigrants entre el 2005 i el 2020, simulant una crisi forta, superior a la que preveig, el 2008-2012.

--¿I?

--El 2020 hi haurà un mínim de dos milions de nous immigrants. Anem a una economia de serveis que necessita mà d'obra.

--Llavors ¿què s'ha de fer?

--Primer, no tenir pànic per la taxa d'atur. Els immigrants legals són com natius perquè han pagat impostos i seguretat social. I la balança fiscal de la immigració ens ha beneficiat.

--¿Per què?

--Són joves, treballen, cotitzen i re- corren poc a l'Estat. No cobren pensions i no estan en la tercera edat que dispara la sanitat.

--¿Els sense papers

--Som davant d'un problema de fons i no ens interessa que els 400.000 o 700.000il.legalsque estan una mica integrats marxin i després en vinguin d'altres. La rotació és dolenta.

--Si no treballen, crearan problemes...

--Molts il.legals treballen en el servei domèstic. O cuidant gent gran. És difícil que es quedin en atur.

--¿Se'ls ha de regularitzar?

--En el context europeu, és difícil. Potser no podem, però ens convé. Afavorim la formació professional.

--¿Què li aconsellaria a Corbacho?

--M'assossega que sigui ministre. Ha sigut molts anys alcalde de l'Hospitalet, que té un 20% d'immigrants. I ho ha fet bé. Sap que la integració és el gran tema.

--¿Que els immigrants puguin capitalitzar l'atur i tornar al seu país?

--També es poden pagar viatges de retorn, però el que és bàsic és que els necessitem i ens interessa integrar- los. No és bo dir que se n'han d'anar. S'han de cuidar els missatges.

--La classe mitjana es beneficia de l'immigrant, però els treballadors en paguen el cost (tensions de convivència, escoles, beques...).

--L'efecte ha sigut positiu per a l'economia: creixement, reducció del deute públic fins al 33% del PIB. Ha anat bé per a tothom.

--A Badalona protesten.

--La immigració està concentrada i pressiona sobre les escoles i l'assistència sanitària d'alguns barris. Per això és bàsic que ningú pagui costos en forma de menys dret a l'Estat de benestar.

--¿Com?

--Pasqual Maragall va llançar la llei de barris, substancial per evitar laguetització. Em preocupen els missatges simplistes i demagògics. No es podran portar a la pràctica, però deterioren la convivència.

--¿Desacceleració o crisi?

--Part de la desacceleració era inevitable, fins i tot convenient. Espanya no podia continuar construint més vivendes que França, Alemanya i Itàlia juntes. Es complica per la crisi bancària i pel catastrofisme.

--¿Catastrofisme?

--El PP ho pinta tot molt negre. L'economia exigeix confiança, i, si es trenquen les expectatives, la gent frena les decisions. I l'economia es pot parar.

--¿Què passarà?

--Ja som una economia més potent. I com que estem a la zona euro tenim més estabilitat de tipus d'interès. No preveig una crisi intensa.

Notícies relacionades

--¿Quan tornarem a créixer al 3%?

--S'haurà d'aconseguir d'una altra manera. Fa 10 anys, el deute de les famílies era el 70% de la renda nacional. En aquests moments està en el 140%, com als Estats Units o a Anglaterra. L'endeutament familiar no continuarà sent el motor i Espanya no s'ha d'endeutar un 10% del PIB cada any.