Museu

En aquests temps, en què l'espectacularidat o la grandesa es confonen amb la grandiositat, sempre s'agraeix que un museu com el Marès ens permeti acostar-nos a alguns objectes petits que ens parlen del passat més bé que molts historiadors.

No hi ha cap historiador més bo que un objecte antic d'ús quotidià o festiu. Els objectes, tots els objectes, parlen en veu alta. El que passa és que no els escoltem. Però si els prestem atenció, si anem, per exemple, a veure la col.lecció de porte-bouquets que es pot veure al Museu Marès, entrarem als salons de l'aristocràcia i de la burgesia i és molt probable que fins i tot hi sentim alguna masurca.

Els porte-bouquets eren una espècie de petites joies pràctiques que les dones de la burgesia i l'aristocràcia s'enganxaven als vestits o que portaven a la mà. A més de servir per portar flors, també s'utilitzaven per guardar el perfum o la llista de ball. Per això alguna d'aquestes joies portava incorporat un llapis. En aquells temps del vals i de la masurca, ja ho saben, els balls se sol.licitaven per endavant i la bella o la rica --les dues espècies més buscades-- feien una llista amb els noms dels hússars, prínceps o nouvinguts que volien ballar amb elles.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Ahir, mentre observava un porte-bouquet francès del 1850, vaig pensar en les patilles del príncep de Salina, en aquell Don Fabrizio que l'escriptor sicilià Tomasi di Lampedusa ens va regalar a la seva novel.la El Guepard. Aquell príncep literari, contemporani del porte-bouquet francès del 1850, em va tornar el molt suat jesuïta, pare Pirrone, el gos Bendicó, el nou-ric Calogero Sedara i, no cal dir-ho, la seva filla Angelica, que, així és el cine, ja serà per sempre Claudia Cardinale.

Claudia Cardinale o Angelica també anota la llista dels qui volen ballar amb ella, que són tots. Malgrat això, és ella, la guapa Angelica, qui demana a Don Fabrizio que li concedeixi una masurca. Al príncep se li alegren les patilles, però, de forma prudent, declina l'oferiment. Només accepta ballar un vals. La masurca, això li explica, li faria sentir-se falsament jove.