Pecats socials

Sempre he pensat que tots els pecats són, per naturalesa, socials. Per això em crida l'atenció que el Papa parli ara de nous "pecats socials", que abans o no es donaven o, si es donaven, no eren pecats. Recomanaria al Papa, amb tota la humilitat, que llegís atentament el llibreLos Diez Mandamientos del siglo XXI, on s'arriba a la definició i descripció dels pecats contra aquests manaments des de la perspectiva de la solidaritat, és a dir, des de la necessitat --per sobreviure a la Terra-- de relacionar-nos els uns amb els altres d'una manera justa, raonable i beneficiosa per a tothom. Els pecats que realment importen són els que atempten contra l'estabilitat i el bon ordre de la comunitat, contra la convivència i la felicitat col.lectiva. Són els pitjors, els més mortals, i els que més mal fan als éssers humans. Els anomenats pecats de pensament, els "mals pensaments", sempre que no acabin en danys a tercers, no són significatius per a la convivència. Com tampoc ho són els "pecats contra Déu", perquè els pobres mortals no podem fer res que faci enfadar, irriti o perjudiqui un Déu tan perfecte, tan sobirà i llunyà com ens el defineixen.

No m'imagino com podria pecar, en el sentit exposat, un nàufrag en una illa deserta, perquè no té ningú a qui poder ofendre, perjudicar, robar, maltractar, torturar i eventualment matar. Per al Papa, aquest nàufrag encara podria pecar de pensament, contra si mateix (mutilant-se o suïcidant- se) o blasfemant contra Déu. Però serien tots pecats sense efectes socials i en aquest sentit irrellevants per al bon funcionament de la societat a la qual pertanyeria el nàufrag. El que tenen de realment dolent els pecats és que fan mal a altres éssers humans. Tots els pecats són socials.