Els programes electorals en disputa
Integració social o assimilació cultural
La proposta del PP sobre immigració se situa en la línia més dura i ultraconservadora d'Europa
La penúltima proposta electoral del Partit Popular, referent a la intenció d'introduir en la legislació espanyola sobre immigració l'exigència d'un contracte de recepció, integració o assimilació, el situa en la línia més dura i ultraconservadora de les polítiques d'immigració que s'estan posant en marxa en alguns països pertanyents a la Unió Europea.
Aquesta proposta, i la política migratòria implícita en ella, tenen com a objectiu l'enduriment de les condicions d'entrada en el territori nacional i, en tot cas, per als immigrants amb menys formació, i això sense mencionar les possibles violacions dels drets cívics dels immigrants que aquests contractes d'integració poden comportar. Perquè, ¿què passaria amb els immigrants que no obtinguessin els resultats esperats en aquestesproves d'integració? ¿Potser es veurien privats de les prestacions socials, a manera d'incompliment contractual? ¿O potser serien sancionats amb l'expulsió del país?
TRADICIONALMENT, quan es planteja la necessitat de les polítiques d'integració, aquesta s'entén que està relacionada amb el reconeixement dels drets, l'accés als serveis socials i el foment de la participació dels immigrants en la vida social i política del lloc on resideixen. És a dir, la integració fa referència a les necessitats reals i quotidianes dels immigrants i intenta facilitar el seu accés a una ciutadania plena i a la condició de subjectes plens de la comunitat política en la qual viuen.
No és l'immigrant el que s'integra o no, cosa que condueix a una distinció a priori entre els immigrantsbonsidolentsointegrablesino integrables, sinó la societat i la seva organització política i jurídica la que permet, facilita o no la integració i l'aplicació del principi d'igualtat per a tothom.
Però, amb la seva proposta, el PP intenta confondre els temes de la seguretat amb els de la integració, abordant la immigració exclusivament des de la perspectiva de l'ordre públic i la seguretat i aportant una visió instrumental i classista d'aquesta, que deixa pel camí el respecte a la dignitat humana i als drets humans més elementals. Oblida, a més, que la integració no és una obligació dels immigrants, sinó de la societat a la qual decideixen arribar per treballar-hi o viure-hi. ¿Potser existeix millor prova d'integració que decidir viure i treballar en una comunitat diferent de la seva, amb totes les dificultats que això pot comportar? ¿On quedaria, si no, el compromís de les nostres societats democràtiques amb la llibertat, la igualtat i la solidaritat?
LA PROPOSTA del PP implica, a més, plantejar la problemàtica de la immigració des del punt de vista identitari, oblidant que la integració no és una qüestió de conflicte d'identitats, sinó de cohesió social. Tota la resta, complir les lleis, aprendre l'idioma, integrar-se en les pràctiques socials locals, etcètera, ve d'afegit. En situacions de recessió econòmica i d'augment de desocupació, les que resulten més severament perjudicades seran aquelles capes socials menys afavorides i entre elles hi ha els immigrants, especialment els que disposen de menys formació.
Per afrontar situacions com aquestes són necessàries polítiques socials i una dotació econòmica suficient amb l'objectiu d'assegurar el bon funcionament dels serveis públics, i no contractes o proves d'integració que únicament fomenten l'enfrontament cultural i les reaccions xenòfobes, principalment, entre les capes socials menys afavorides.
En el cas d'Espanya, la implantació d'un contracte d'integració també suposaria un greuge comparatiu entre els diferents col.lectius d'immigrants pel seu origen, raça o religió. Els immigrants llatinoamericans tindrien en principi més facilitats de superar amb èxit aquesta prova o contracte: primer, perquè comparteixen amb els espanyols l'idioma; segon, perquè tenen, en molts casos, la mateixa confessió religiosa, i tercer, per afinitat de costums ja que provenen de països que han estat colònies espanyoles. Aleshores la prova en qüestió ja suposaria un cert estigma social, per exemple, per als immigrants procedents de països musulmans.
FINALMENT,els actuals dirigents del Partit Popular aporten una visió miop del fenomen migratori en el seu conjunt, de la necessitat econòmica i demogràfica que els països europeus, i en concret Espanya, manifesten i de la problemàtica humana que hi ha darrere de la immigració i que planteja un repte realment important al caràcter universalitzable dels drets humans i de les pràctiques democràtiques.
Notícies relacionadesMés enllà de la retòrica populista i de la demagògia de la por que han acompanyat l'esmentada proposta del contracte d'integració, el cert és que, per a la dreta espanyola, la immigració s'ha de reduir a un simple dipòsit de mà d'obra barata, vulnerable, integrada únicament en les necessitats del mercat i que esdevingui fàcilment reemplaçable.
* Professora de Filosofia del Dret de la Universidad Carlos III de Madrid.
