Segregats

Les veus que s'han aixecat contra la decisiósegregadoradel conseller d'Educació,Ernest Maragall,d'implantar de manera experimental unes aules d'adaptació temporal per als escolars immigrants que arriben al país a meitat del curs lectiu, per tal de no dificultar les classes dels altres, espero que també s'aixecaran contra el nou concurs musical estrenat per TVE amb el títol deLos hijos de Babelper descobrir nous cantants i artistes entre els immigrants residents aquí.

AquestaOperación Triunfoper a immigrants, sens dubte carregada de bones intencions i estimació en favor de les músiques d'arreu del món que s'interpreten entre nosaltres, no és ni més ni menyssegregadora, segons com es miri, que la idea del consellerMaragall.Contra aquesta llei diu un document signat per un centenar d'experts: "Es comença segregant uns quants mesos i s'acaba fent escoles segregades". El mateix principi es podria aplicar als circuits musicals en el cas dels participants en el programaLos hijos de Babel.

Els detractors de la mesura escolar plantejada per Educació sostenen que la immersió des del primer dia practicada fins ara és el millor camí, perquè "les llengües i també les pautes i els codis de relació amb el nou entorn social s'aprenen en el context natural de la parla i entre iguals". Això mateix es podria dir del bagatge musical amb què s'ha enriquit la nostra societat a través de les successives immigracions. No es tracta d'oferir-los circuits ètnics, sinó d'incorporar-los als circuits generals.

Diuen els promotors deLos hijos de Babelque del concurs en sortirà la pròxima estrella internacional de la música. Potser sí, però a mi m'agradaria que fos fruit del mestissatge equitatiu amb el seu actual entorn social, no només d'unreality showexòtic.

Sense cotxes

Els diaris han divulgat aquesta setmana el projecte encarregat a l'arquitecte anglèsNorman Fosterde construir al desert dels rics Emirats Àrabs Units una nova ciutat per a 50.000 habitants desproveïda de cotxes. Aquest últim aspecte ha estat el més subratllat, com a factor simbòlic d'un conjunt de mesures urbanístiques projectades de sostenibilitat ambiental.

No calia anar tan lluny per trobar un exemple de ciutat sense cotxes. A la meravella urbana històrica i actual que és Venècia no n'hi ha ni un, de cotxe. Fins i tot hi estan vetades les bicicletes. L'excepció veneciana no és una relíquia, sinó una ciutat d'avui, on veneciòlegs d'arreu del món estudien un dels possibles futurs d'Europa.

Acúfens

Notícies relacionades

En realitat Cerdán i Ábalos són del PP

L’‘streaming’ impacient

Pedro Almodóvarha revelat que pateix la malaltia dels acúfens o tinnitus, un mal de l'oïda interna que provoca un lleuger brunzit permanent dintre del crani. Benvingut al club,Pedro.Ara em sento més acompanyat. Ell diu: "És un xiulet que només existeix per a mi, de manera que des del moment de llevar-me fins que me'n vaig a dormir tinc la música posada a casa".

Els meus queden esmorteïts generalment pel brogit ambiental. No- més se'm fan presents en alguns instants molt selectes de silenci, però hi són sempre, sense aturador possible. Em sembla que hi he acabat congeniant, ni que sigui per força, com amb qualsevol música de fons indesitjada.