''La sopeta de pistons, per a la nit de Nadal''

--¿Què van menjar per sopar la nit de Nadal els nens ingressats?

--Sopeta de pistons, que els agrada molt, entremesos selectes per a nens --croquetetes i bunyolets--, filetet de llenguado arrebossat amb ou, farina i pa ratllat com una escalopa, i llagostins pelats, amb la cueta, a la romana. De postres, broqueta de fruites banyades amb xocolata. Tot el que els podia venir de gust.

--¿Quants van passar la nit aquí?

--Gairebé 40. Aquests dies, per poc que es pugui, els donen l'alta. Als uns, perquè estan tan greus, pobrets, que el fet de sortir ja no els canvia la perspectiva. N'hi ha d'altres que poden interrompre les proves. Els que es queden són els que no poden sortir de cap manera, perquè estan en habitacions d'immunosupressió o bé tenen risc de patir infeccions.

--¿El dinar de Nadal és especial?

--Tot és de qualitat superior, comprat de forma especial per als sis dies festius que van des de la nit de Nadal fins al dia de Reis.

--¿Per exemple?

--El marisc: hem comprat 910 escamarlans (aquí tot es compra per unitats) i 6.130 llagostins. El peix: tenim 550 llenguados, 650 cuetes de rap i 40 quilos de rap fresc sencer. La carn: 650 cuixes de pollastre de corral, 450 entrecots de vedella i 500 peces de xaiet Pascual, per al dia de Reis. Després, polvorons, massapans i torrons amb formes de Disney, tots envasats individualment.

--¿I per a qui no menja res?

--Si un nen no ha tastat res ni al matí, ni al migdia, ni a la nit, s'ha de pensar com ens ho fem perquè mengi. A aquests nens, que no acostumen a passar de 10 o 15, els fem el que demanin. Encara que després no ho tastin, perquè, pobrets, no els entra. Això és un hospital, però si ens posem la mà al cor, el que volem és que mengin alguna cosa.

--¿Quants menús fan cada dia?

--Uns 700. Cuinem per als nens ingressats a l'Hospital Maternoinfantil i per als adults de Traumatologia. Coses diferents. Tenim 14 menús rotatoris per a qui menja normal, més les dietes personalitzades. I dos plats més, optatius, perquè ningú es quedi sense menjar. És atípic en un hospital.

--¿Quants són especials?

--Una quinzena. A més a més dels nens en hemodiàlisi, que esperen un trasplantament de ronyó. Per a ells s'ha de cuinar tot en olles tancades, especials, perquè estan immunodeprimits i no tolerarien cap contaminació. A vegades ens demanen coses que no es poden fer en una olla, com per exemple una truita francesa, però els la fem: la fregim en una paella exclusiva i després la passem a l'olla. Un segon al foc i es mata tot el que pogués estar contaminat.

--Veig que té molt present el fet infantil.

--Per descomptat. Tenim sopa de figuretes, de lletres, de pistons. No donem raïm per les granes; tot ho servim tallat ben petitó. Les olives van sense pinyol i als macarrons no hi posem formatge, perquè la canalla prefereix la salsa de tomàquet.

--¿És més difícil cuinar per a malalts que per a sans?

--Aquí ens hem de cenyir a certs productes, a unes proteïnes, a uns greixos. Cuinem a les ordres de les fitxes de les dietista: amb sal o sense, tot bullit, sense espècies. El que marca el metge.

--I ha de quedar gustós.

--Es procura. Si un menú és sense sal intentem donar-hi gust amb herbes aromàtiques, si és que el malalt ho tolera. A un senzill arròs bullit, hi poses un gra d'all, una fulleta de llorer i un bri de farigola, i ja canvia. Però aquí sempre hem de preguntar, perquè, per exemple, els nens que estan en quimioteràpia no poden provar l'all. Amb ells fem servir caldo d'api.

--És a dir, que ho tenen més difícil que en un restaurant.

--Doncs sí. Nosaltres, per exemple, fem vedella rostida, amb xampinyons i patatetes rodones per a nens, però no hi podem posar pebre i també hem d'anar alerta amb les herbes aromàtiques. En un restaurant, aquest plat porta el seu bon raig de conyac, la seva picada d'ametlla i all... Aquí no es pot.

--D'aquí ve la mala fama del menjar d'hospital.

--Home, mala fama... A mi això em dol. El malalt, i les seves famílies, haurien de preguntar al metge què poden menjar i s'adonarien que no sempre és fàcil aconseguir un plat gustós.

--¿Vostè coneix totes les incompatibilitats alimentàries?

--No, però cada nen té una fitxa personal que indica què pot menjar. Com es fa aquest menjar és cosa nostra. A la cuina, el personal es va passant la safata col.locant els diferents plats. Al final de la cadena hi ha la dietista, que dóna el cop d'ull global.

Notícies relacionades

L’hora de les dones en la diplomàcia

El mirall cultural del 2025

--¿Té cap plat personal?

--Conill a la papillota. El vaig pensar molt abans que el ministre aquell.