Segon món

Fa 55 anys, un dels pensadors eco- nòmics més destacats de França,Alfred Sauvy,va encunyar una afortunada expressió: tercer món. Es referia a aquella porció de planeta que quedava lliure entre el primer món (capitalista) i el segon (comunista). L'article deSauvydel 1952 suposava una crida perquè no oblidéssim aquest tercer món mentre la guerra freda es radicalitzava entre els altres dos. Per a sorpresa de molts, el primer de des- aparèixer va ser el segon, mentre que el tercer s'escindia entre l'insalvable i la porció que els analistes anomenen caritativament "en vies de desenvolupament", vies, per una altra part tan inoperants com les de Rodalies. El cas és que la retòrica de l'enfortit eix Veneçuela-Iran-Bolívia, més l'èxit en la constituent deRafael Correaa l'Equador i l'ambigua posició del pseudotsarisme dePutinli fan a un pensar en un retorn del segon món que podria ràpidament avançar posicions a l'Àfrica i el Pròxim Orient. Si es tracta d'un robust pollet d'au fènix o solament d'un zombi ideològic, el temps, el gas i el petroli ho diran.