Definició

Llegeixo una definició de cultura que m'agrada; és més, que em redimeix d'altres que fins i tot em van disgustar, encara que ara no recordi per què. Aquestes coses passen: una cosa et repugna i l'oblides. L'oblit és una forma d'higiene mental. Tampoc recordo quines definicions van ser les que tant em van afectar per mal. Potser és que no m'agrada la paraulacultura,ni tot el que de vegades tan innecessàriament embolica; per exemple, la notícia possible, però improbable, que Green Day actuarà a la plaça de toros de Vic, si és que Green Day decideix venir per aquí, si és que a Vic hi ha plaça de toros, si és que els contracten i ells es deixen contractar perquè la comissió de cultura municipal compta amb dotació pressupostària i ells aquell dia no els ve d'aquí. En fi, cultura.

Les nostres limitacions

La definició que he llegit és deRogelio Blancoal prefaci del seu llibreLa vara de Aaron. Diu que "la cultura és el complement de les nostres limitacions". Ho crec. Perquè som limitats necessitem recursos per suportar amb lleugeresa el deambular entre dos no- res.Blancoho diu més bé. Parla del deambular de l'alba a l'ocàs biogràfic, tot i que jo potser penso que sigui just al revés. La biografia s'obre quan els ulls es tanquen. O això penso ara. L'afirmació que faig, o potser la sospita que formulo, inclou també el somni. Somiar amb els ulls oberts pot induir a engany.

La cultura

Abans era una cosa i ara n'és una altra. Abans hi havia un regidor que movia l'assumpte de fires i festes a través d'una comissióad hoc: la comissió municipal de festes. Tenia aquesta, entre moltes altres ocupacions, la d'aplicar-se a la subhasta dels llocs que ocuparien els cavallets i les barraques del tir al blanc, la sort de l'ocellet i els autos de xoc, i si, a la plaça de toros, en el cas que n'hi hagués, hi hauria de venir o no el bomber torero amb tota la sevatroupe.

Avui han desaparegut. Al seu lloc hi ha les regidories de cultura. El problema és que les seves ocupacions són gairebé les mateixes, i això ens confon.Shakira,per exemple, és cultura, però, en comptes de ser un complement de les nostres limitacions, no només no ho és, sinó que, a més de no suplir-les, les evidencia. Per això estic jo tan fumut. L'edat no enganya.

Picasso va dir que un té l'edat de la dona que estima. Picasso era un geni i els altres ni podem treure a passejar el poc i el dolent que tenim. A més hi ha gent que estimen molt les seves mames, es diria que en ocasions massa, i això és el que els fa semblar tan vells. ¿Són vells aquells fills tan dilectes? ¿Són joves les seves distingides mames? ¿Completen, complementen o supleixen i suplementen les limitacions pròpies i estranyes? Ni se sap.

Notícies relacionades

Un conclave obert

¿Com definir l’interès general?

Setembre

Malgrat això dit,Blancono s'equivoca. L'ésser humà necessita saber, aprendre, crear i reunir tots els recursos que li permetin suportar el trànsit. No sé siShakira,però, quan el setembre arribi, Green Day, la seva música, podran ser un complement per a la soledat que sempre ens aporta l'estiatge.T.S. Eliotdeia que l'abril era el mes més cruel, però el setembre ¿què me'n diuen del setembre? Deixin-lo arribar i veuran com l'haurem d'omplir de música per no sucumbir al buit que ens porti.