"Tot és depredació i consum 'hortera'"

El 31 d'agost estrena l'adaptació de la novel.la de Pérez-ReverteLa carta esférica. Una de pirates contemporanis, amb el mar, la passió i els tresors com a protagonistes. Fa cinc anys que Imanol Uribe (San Salvador, 1950) no visita les cartelleres. Al realitzador, que sempre ha trobat inspiració en l'actualitat, no li diu gran cosa el que veu al seu voltant.

--¿Qui és més pirata, Rasmusen, Roca el malai o el malaiel Solitari

--Aquests no arriben ni a pirates. Els de la literatura i el cine són malvats, però de nivell, nocutrescom aquests. El més semblant avui a un pirata del segle XVIII és unhackerinformàtic. Per l'esperit romàntic.

--¿Faria una pel.lícula sobre els personatges que li he citat?

--Sobre Roca, ni parlar-ne: l'assumpte del totxo no té cap glamur.El Solitaritampoc m'entusiasma, és un personatge sinistre. Rasmusen potser, però tampoc em torna boig.

--¿Què ha de tenir un tema perquè li vingui de gust fer-ne una pel.lícula?

--Depèn del meu estat d'ànim; jo canvio molt de registre. Ara em venia de gust la de pirates perquè estic en una època optimista, no respecte al cine, però sí sobre la meva vida.

--Alguna cosa en comú deuen tenir totes les seves pel.lícules.

--Potser una cosa: m'agrada retratar personatges que es rebel.len contra la intolerància. Des d'El rey pasmado, aBwanaoLa muerte de Mikel, és una constant en el meu cine. Sempre he volgut aportar alguna cosa contra la intolerància.

--Al cap i a la fi, un es dedica a això per...

--Perquè m'agrada explicar històries, i Déu no m'ha cridat pel camí de la literatura. El treball en solitari no em va, sóc més donat a l'acció que a reflexionar en soledat. Em sedueix dirigir un equip de gent. Si fos per mi, estaria cada dia a les sis del matí dirigint, fins i tot els diumenges.

--Deu tenir una teoria pròpia sobre la crisi del cine espanyol.

--El cine espanyol sempre ha estat en crisi i sempre ho estarà. No té unes bases sòlides, i quan en un any no surten gaires pel.lícules bones, sembla que tot ha de caure. Això ha passat cíclicament des que tinc memò- ria. I sobre el planter, no hi ha hagut mai una generació de directors i actors tan bona com la que tenim ara.

--El públic no ho sembla reconèixer. Deu tenir les seves raons.

--D'entrada, no es poden fer 150 pel.lícules en un país amb les dimensions del nostre. Això ho vaig dir una vegada en públic i gairebé em pega un company. Em va dir censor. S'hauria de fer menys pel.lícules, amb millor pressupost i més competitives. Es treballa amb molta pressió, sense diners, i amb urgència per aconseguir una rendibilitat ràpida. Així es cometen moltes tonteries. De sobte sents gent desbarrant que et diu: "Faré una histò- ria que és barreja de Chiquito de la Calzada amb no sé què, i que serà la bomba". Tot fruit de la necessitat.

--De temes no en falten. ¿Rodaria una altra pel.lícula sobre el conflicte basc?

--No, ja li he dit que estic en una fase optimista de la meva vida.

--Imaginem-nos que un productor hi insisteix. ¿Com seria aquesta nova pel.lícula?

--No ho sé, però després del final de la treva, la moral està molt baixa. Avui no se sap si aquest problema té solució. ¿Una pel.lícula basca? En faria una de regates. L'altre tema em fa mandra. Jo ja hi vaig fer la meva aportació.

--¿Veurem algun dia la pel.lícula del final de la violència?

--Jo crec que sí, que això és una espelma que s'apaga a poc a poc, tot i que no a la velocitat que voldríem. Últimament no paren de detenir comandos, els estan donant uns pals molt forts. Això és que la policia té algun infiltrat potent allà dalt, un infiltrat que riu-te'n del Lobo. Em fa la sensació que Rubalcaba ha aprofitat la treva per posar-se les piles.

--Ara mateix, la d'ETA és una pel.lí- cula de policies.

--Però la solució a aquest problema no vindrà només de la policia. Qui coneix una mica el tema ho sap. Per més que diguin ara, tard o d'hora es tornarà a unes converses. Per això em va semblar bé l'intent de Zapatero, encara que el tret hagi sortit per la culata. S'havia d'intentar.

--¿Com veu el panorama públic espanyol?

--No és gaire entusiasmador. Poso la tele i només veig gent que es mou per interessos que no són els meus. Només interessen els diners ràpids i figurar, tot és molthortera. Quan viatjo a l'estranger i faig zàping a l'hotel, m'arriba una olor diferent.

--¿Aquest és un país hortera

--Sí. Parlem en general, amb totes les matisacions, però crec que aniria bé un canvi de rumb en els interessos de la gent, en l'educació. Tot és depredació, tot és consumhortera. De paisatges, de diners, de dones, de sexe...

Notícies relacionades

Que caigui Espanya

Les criptomonedes i el futur

--¿Així doncs, què es pot fer?

--A vegades et subleves, d'altres busques refugi, d'altres hi convius.