Tancat amb vostès per vacances

Això d'escriure regularment un article, en aquest privilegiat espai públic, és una cosa semblant a crear una complicitat, una espècie de relació subtil i al mateix temps crítica amb el lector. Al final del camí, una no sap qui ha construït qui, però el cert és que vostès, amables seguidors, refonen la idea que va néixer solitària, li donen sentit, la nodreixen més enllà de les intencions del pobret parlador --Larra, dixit-- que la va inventar. Malgrat les bucòliques proclames dels poetes purs, que asseguren que escriuen només per al propi sentiment, tot el que s'escriu neix per ser llegit. O mor abans de viure. Per descomptat, això no és poesia. De vegades, només arriba a l'intent de ser una prosa de la vida compartida, però l'instint de la comunicació és tan fort en un article com ho és en la millor novel.la de la història. Vos- tès, lectors, i nosaltres, articulistes, plomes de les idees quotidianes, som un i, en l'un, arribem a ser un tot. Vivim junts en el planeta de la paraula.

Me'n vaig de vacances. Com tants. Podria haver escrit un últim article politicosocial, una última fuetada a la consciència crítica, però la complicitat em va guanyar. Els desitjo el que em desitjo, que es perdin pels meandres intensos de les emocions, que suspenguin el temps accelerat i retornin al temps suspès, on els rellotges es fonen amb daliniana tendresa. Els desitjo el llenguatge de la pell, i la densitat dels tènues idiomes horitzontals, allà on només habita, rica i salvatge, la intimitat de l'amor. Els desitjo la lectura pausada, sense cap altra pressa que la que marqui el seu atractiu amagat. Els desitjo el retrobament amb els paisatges humans que poblen la nostra biografia, amb els pares dels quals encara disfrutem, amb els fills que sempre patim plaentment, follets precisos de la nostra responsabilitat, amb els familiars que acompanyen plàcidament el camí. Els desitjo això, que es prenguin els seus dies per seure al sofà de la vida i contemplar el paisatge, recuperant hores a les hores que ens va robar la feina, l'agenda, l'èxit i el fracàs, el ritme imposat. Sí, els desitjo que disfrutin, estimats folls meus.