Exabrupte de Chávez

Veneçuela està a punt de fer un pas més cap a lacubanitzaciódel règim bolivarià després que el president Hugo Chávez hagi anunciat que el país es retirarà del Banc Mundial (BM) i del Fons Monetari Internacional (FMI). Sense necessitat de posar en dubte el dret sobirà de cada Estat a formar part de les institucions internacionals de crèdit que consideri més convenients per als seus interessos, és evident que l'anunci de l'imprevisible Chávez té més a veure amb el seu particular enfrontament amb els Estats Units que amb consideracions econòmiques relacionades amb l'orientació més o menys conservadora del BM i de l'FMI. I tot això sense oblidar l'ocàs de Fidel Castro i el projecte chavista de convertir-se a mitjà termini en referència ideològica i política dels desposseïts de Sud- amèrica.

La dualitat de les societats llatinoamericanes, el desprestigi a Veneçuela dels partits tradicionals, que van arruinar el país, i, per sobre de tot, els sanejadíssims comptes del petroli, permeten a Chávez concretar l'últim exabrupte sense grans riscos immediats. Fins i tot el poden consolidar a ulls d'altres governants --Morales, a Bolívia, i Correa, a l'Equador--, populistes amb les arques buides. La incògnita és ara saber si la provada capacitat de Chávez per crear-se enemics li passarà una onerosa factura per poc que canviï el règim dels vents. No només perquè als Estats Units s'ha convertit en un personatge blasmat per l'establishment, sinó perquè acumula causes pendents amb Mèxic, Colòmbia i diversos països europeus, inclosa Espanya, amb els quals no hauria hagut de tensar mai la corda, sinó buscar la seva comprensió i aspirar a la seva complicitat.