Cartes dels lectors (I)

Nostàlgia de la bona atenció al client

Carlos Espinosa

Koekange (Holanda)

Recordo amb nostàlgia quan podia anar tranquil.lament al banc amb una simple cartilla, i m'atenien ràpidament sense haver de fer llargues cues i sense haver d'anar-hi en horaris especials. També recordo que podia trucar per telèfon a Correus, a la companyia del gas i a la de l'aigua quan hi havia algun problema, sense haver de pagar més del que costava una trucada normal i sense haver d'esperar que una veu humana em contestés. Recordo que t'atenien correctament, prenent-se el temps que fos necessari, sense presses i amb professionalitat. Recordo que no existia internet, aquest mitjà darrere del qual s'amaguen la majoria de les companyies i en què t'obliguen a reclamar per mitjà d'un correu electrònic, que no saps quan et contestaran. Des de fa més de dos mesos, cada setmana escric a Correus, mitjançant la seva pàgina d'internet, per queixar- me, i no rebo cap resposta. El pas següent seria gastar-me els diners en trucades a un telèfon d'atenció al client, on, després de 25 minuts d'espera, ningú t'atén, perquè, segons una veu d'ordinador, estan molt ocupats. La meva queixa continua sense solucionar-se, però ells han guanyat més de 15 euros amb la meva trucada i esperen que l'endemà me'n gasti uns quants més. Continuo sense entendre per què cada vegada rebem un tracte pitjor i ens conformem amb tots aquests canvis. Continuo sense entendre que les empreses guanyin cada vegada més milions a costa dels serveis que ens donen i que cap Govern prengui mesures. Ja que està de moda fer cada setmana una manifestació, ¿per què no se'n fa una contra l'atenció al client que rebem de les empreses?

EL DESAFIAMENT D'ERC

Política social

Diego Pol Longo

Barcelona

Les declaracions de representants d'ERC oferint a CiU la possibilitat de governar a canvi d'un referèndum sobre l'autodeterminació m'han deixat garratibat. En primer lloc, perquè és deslleial i hipòcrita fer aquestes afirmacions quan es forma part d'un Executiu diferent del que estarien disposats a recolzar. No obstant, és el contingut del missatge el que m'espanta. Els estrategs d'ERC diuen que sense independència no hi pot haver polítiques socials. Llavors ¿què fan governant? Desconfio dels que fan de la qüestió identitària el centre de la seva existència, els mateixos que fa quatre anys que governen i que ara al.leguen que sense independència no es pot fer política social. Si és impossible, que ERC surti del Govern i arrasi en les pròximes eleccions. Si els ciutadans ho volen.

CONTENIDORS A MARTORELLES

s incorrecte

Joan Francesc Garcia

Regidor de Medi Ambient de

l'Ajuntament de Martorelles

El dia 22 es va publicar una foto que correspon als contenidors de rebuig i de matèria orgànica de les comunitats de veïns de l'avinguda Església números 3 i 5 de Martorelles amb el titular Falten contenidors a Martorelles del Vallès. Però la imatge no il.lustra la falta de contenidors, sinó que mostra un exemple d'un triatge incorrecte dels residus. Aquesta localitat compta des del juny del 2006 amb un sistema de recollida de residus porta a porta que implica la separació en origen dels residus do- mèstics. En només sis mesos, s'ha passat d'un 20% de reciclatge a un 51%. Cada comunitat de veïns disposa d'un contenidor per a la matèria orgànica i un altre per als residus, més grans o més petits segons el nombre de veïns, i cada un dels contenidors té una clau per comunitat. S'ha reduït el nombre de tones de residus que van a parar a abocadors i incineradores, i l'estalvi econòmic es reflecteix en la congelació de l'impost de recollida d'escombraries. A més a més, és fals que els residus orgànics només es recullin els diumenges, perquè aquest servei es fa els dilluns, dimecres, divendres i dissabtes, mentre que els diumenges es recullen els inorgànics.

EL SERVEI DE RENFE

Mala educació

Josep Martínez Ollé

Barcelona

La incompetència i la mala educació del personal de Renfe han arribat també als vestíbuls de les estacions. Dissabte, a les 12.30 hores, a l'estació de Molins de Rei, vaig intentar comprar un bitllet a la màquina expenedora i se'm va empassar la targeta de crèdit. Ho vaig comentar a la persona que s'encarrega del servei, que, no només no em va solucionar el problema, sinó que em va dir: "Destrossa tu mateix la màquina si vols recuperar la targeta". Evidentment, no ho vaig fer, i em va faltar al respecte.

Gamberros al vagó

Sergio Bienvenido

Torredembarra

Renfe, a més a més dels seus habituals endarreriments i els viatges enllaunats, ofereix un altre servei: el Rodalies de Sant Andreu Comtal (22.55 hores)-Sant Vicenç de Calders (00.06 hores), cada dissabte, els caps de setmana festius i diàriament durant gairebé tot l'estiu, es converteix en el tren del botellón. A Sants s'omple de joves gamberros que miren de col.locar-se ràpidament amb alcohol i porros fins a arribar a Calafell, on baixen. Si la resta de viatgers són asmàtics, com la meva parella, o no volen empassar-se fum i els demanen que deixin de fumar, són objecte de burla. Si els recriminen la seva actitud, poden córrer el risc de ser agredits. Si paren el tren i demanen ajuda a la Policia Nacional, aquesta es desentendrà de l'assumpte dient que és territori de Renfe, i a més a més els acusarà d'haver-lo parat. I si fan la corresponent reclamació a Renfe de Madrid i al Ministeri de Foment demanant una solució, ni els contestaran.

Possible boicot

Jaime Carro Aylagas

Cerdanyola del Vallès

Sóc usuari de Renfe Rodalies des de fa 26 anys. Quan vaig començar a agafar el tren per anar a treballar, els anys 80, passava un tren cada 20 minuts, viatjàvem com sardines i els endarreriments eren gairebé diaris. Actualment, en hora punta, en passa un cada cinc minuts i molts dies fins i tot puc seure. D'endarreriments sempre n'hi ha hagut. El que no és normal és tanta concentració d'avaries, errors informàtics i endarreriments com es produeixen ara. Resulta molt sospitós. Crec que hi ha molts interessats a desprestigiar Renfe per forçar el traspàs a la Generalitat.

POESIA CATALANA A NOVA YORK

Versos anglòfons

Manuel Serrat Crespo

Notícies relacionades

Mendoza i les lluminoses pàgines

La (inesperada) eufòria culer

Barcelona

M'he assabentat de l'esplèndid recital de poesia catalana que s'ha celebrat a Nova York. Sé qui el va organitzar, qui va assistir a la lectura i quins van ser els artistes que van fer possible que els versos catalans commoguessin els habitants de la Gran Poma... ¿Els versos catalans? Això no és del tot cert. Lou Reed, Patti Smith i Laurie Anderson van llegir el fruit del treball i la inspiració de poetes anglòfons que es van sumir en l'obra dels escriptors catalans i la van traduir a l'anglès. Però el seu nom ha estat --com sempre-- oblidat, encara que fossin els únics imprescindibles en aquesta "festa de les lletres catalanes" celebrada a Nova York. ¡Ja n'hi ha prou! El meu agraït reconeixement a la tasca dels meus desconeguts (per oblidats) col.legues.