Cartes dels lectors (I)

L'AVE no sempre és la solució més adequada

Ramon Solà

Manresa

No sé si la solució més adequada és l'AVE. 1) A França, origen dels AVE, la SNCF és propietària de la flota de camions de transport més gran del país. I aprofita les vies per millorar l'eficàcia conjunta i descongestionar de camions les carreteres. Aquí només s'utilitza per a passatgers. La inversió necessària per mantenir el pont aeri ja està feta, i no costaria millorar-lo. 2) L'alt impacte dels costos de les obres de l'AVE a Espanya, tant l'econòmic com el social (expropiacions, afectacions, avaries, sobrecost ambiental) és molt superior al que requeriria millorar enormement l'eficàcia de les operacions amb avions. 3) L'AVE no contamina menys que els avions. L'electricitat que consumeix en grans quantitats es genera en centrals que cremen combustibles fòssils o energia nuclear, amb els coneguts problemes per al medi ambient. 4) L'AVE no és més segur en cas d'actes hostils. Al control sobre els passatgers s'hi ha d'afegir la gran dificultat que suposa controlar quilòmetres de via, per zones a vegades desèrtiques, les 24 hores. 5) ¿Què passaria si en qualsevol estació hi hagués tant trànsit de trens com n'hi ha d'avions? 6) ¿Convenen tants esforços perquè uns trens corrin a 350 km/h mentre es limita a 120 km/h la dels automòbils? 7) ¿No valdria més destinar els esforços a homologar l'ample de Renfe amb la resta d'Europa en les línies fèrries? Accedir a sistemes i mecanismes d'ús corrent a tot Europa permetria estalviar diners en l'explotació diària dels trens i en milloraria l'eficàcia. Els experts haurien d'explicar a què responen tants esforços per implantar un sistema de tren tan especial. ¿No seria més positiu apostar per Europa?

MULTES DE TRÀNSIT

Notificació en llistes

Arturo Rius Martínez

Barcelona

Davant la notificació d'una multa, l'infractor té dret a presentar al.legacions. Doncs bé, el Servei Català de Trànsit ha trobat el sistema de burlar-lo, ja que la notificació no s'efectua a l'infractor, sinó que es publica en unes llistes. Com que ningú sap on són aquestes llistes, ni pot anar a consultar-les diàriament, prescriu el termini per efectuar al.legacions. Contra això, l'única possibilitat és el recurs d'alçada, però la llei estableix que un cop transcorregut el termini de tres mesos, encara sense notificació, queda desestimat, de manera que s'ha trobat el mètode perfecte per privar el ciutadà del més elemental dret a la defensa. La publicació de llistes era subsidiària: només en cas de no trobar l'infractor. Però ara ja no és així, ja que en la resolució sancionadora hi apareix clarament identificat el nom i el domicili de l'infractor.

Sancions injustes

R. G.

Badalona

Voldria adherir-me a la reflexió de M. Teresa Marcos. Crec que els responsables, que paguem tots, ja siguin de TMB, Guàrdia Urbana o Mossos, no posen sempre el mateix zel en tot el que fan. Tinc un gual i cada dia hi aparca gent al davant, on hi ha un pas de minusvàlids. Al bar de la cantonada esmorzen cada dia dues dotacions de cotxes de Mossos. ¿Creuen que alguna vegada han multat aquells cotxes que, a més d'impedir que els minusvàlids puguin circular correctament, m'impedeixen moltes vegades sortir del pàrquing? Mai. En canvi, l'altre dia, la meva dona va parar el cotxe davant de l'oficina perquè jo hi pogués deixar uns papers, envaint un metre d'un pas de vianants de quatre metres d'amplada per on no passava ningú. A la vorera contrària hi havia un cotxe que fa dos mesos que està abandonat al pas de vianants. Doncs bé, la van multar a ella, que era al cotxe. I el cotxe abandonat continuarà allà criant rates durant segles.

¿Recurs fàcil?

Bruno Minetto Díaz

Badalona

Hi ha empreses que es dediquen a gestionar-te el recurs de les multes que un pugui tenir. A mi em va trucar de Recursos de Multas SL una senyoreta molt hàbil comercialment i em va dir que ells em gestionaven el recurs. Per enganxar-te, et diu que hi ha defectes de forma i que és molt fàcil guanyar-lo. En el meu cas, eren dues infraccions d'aparcament al mateix lloc. Resulta que vaig pagar una multa i vaig decidir que aquesta gent recorregués l'altra. Pe- rò van recórrer la que ja havia pagat. Al saber-ho, em van gestionar l'altra (vaig tornar a pagar-los 40 euros), però l'ajuntament va dir que els recursos ja estaven fora de termini i que la via administrativa estava esgotada. ¿Aquest era el recurs que es guanyava de manera fàcil i segura?

MOBILIARI DE L'ATENEU

Taula a la venda

Jesús M. Prujà Noè

Barcelona

Darrerament s'ha parlat molt de l'Ateneu Barcelonès i de la seva modernització, especialment de la seva biblioteca de gran interès historicoartístic i bibliogràfic. És per això que em sobta moltíssim veure a la venda en un antiquari de la Gran Via de Barcelona una d'aquelles grans taules, amb els llums corresponents. Mirant d'esbrinar més, em sorprèn que cap dels socis que conec d'aquesta entitat no hagi tingut esment d'aquesta alienació patrimonial. Si la tan pregonada modernització passa per vendre mobiliari antic de la casa d'innegable valor, ¿què pot passar amb la resta de la biblioteca? Potser caldria que el president de l'Ateneu fes algun aclariment públic sobre el tema, o si més no als seus socis. Cal no oblidar que l'Ateneu és una entitat privada, però que té un evident ressò ciutadà que supera de molt el dels seus socis.

INFORMACIONS POC CLARES

El pis 'ocupat'

Pere Garcia Vidal

Girona

Carles Veiret, de manera poc clara, va aconseguir els seus tres o quatre dies de glòria amb el cas de l'ocupació del seu pis del carrer d'Urgell. A poc a poc, es van anar descobrint noves dades --era propietari de tot l'edifici, entre altres dades amagades--, i ara resulta que sabia perfectament què passava. El més trist és que diaris, ràdios i televisions van fer bullir l'olla amb el cas, i es veu que ningú es va molestar a contrastar les dades. Aquells dies, qui més qui menys es va queixar de com estaven fetes les lleis, ja que tots els ciutadans ens vèiem indefensos en un cas d'ocupació com aquest. Això sí, a la secció Noms propis, la fletxa sortia cap avall. ¡Una vegada més s'ha jugat amb nosaltres (lectors, espectadors)! Si no surts a la tele, no ets ningú, de manera que cada vegada s'ha de fer més l'impossible per sortir-hi. ¡És molt trist!

ESPAI VERGE EN PERILL

Urbanització de platja

Carles Cano Rodríguez

Notícies relacionades

El Jerusalem de Netanyahu

Consensos en els canvis

Albinyana

He sabut que volen urbanitzar les platges Llarga i Waikikis de Tarragona. Considero aberrant que una Administració ni tan sols es plantegi permetre que s'urbanitzi un dels pocs indrets que queden lliures a la nostra costa. Vull expressar, doncs, la meva solidaritat amb els que defensen que es mantinguin lliures aquests espais costaners adjacents amb aquestes platges de Tarragona i la meva repulsa envers les administracions que toleren o que es mostren passives davant de qualsevol intent de malmetre un espai verge dels pocs que encara queden.