Record emocionat del tren pioner

Ala República del Més Enllà hi ha hagut una reunió molt important, relacionada amb el mal que assota el servei ferroviari a Catalunya. Els assistentes es preguntaven: "¿Com pot ser que els nostres descendents hagin dilapidat el prestigi que els vam deixar de terra orgullosa del ferrocarril, amb la línia pionera a Espanya, entre Barcelona i Mataró?".

Efectivament, allà hi havia els enginyers, els financers que van fer possible la inversió, els convidats al viatge inaugural i el granMiquel Biada,home entusiasta del progrés, que va creure cegament en el granrèptilfumejant per a viatgers, que ell ja havia promogut a les Amèriques. En total, unes 400 persones. Es retrobaven després de gairebé 159 anys i, passada l'emoció de la trobada, ha estat gran la seva decepció al saber els desastres dels ferrocarrils de Rodalies a la seva terra. Segons expliquen, el pobreBiadano ha pogut evitar que se li escapés una llàgrima.

Notícies relacionades

No era tan simple

Productivitat i benestar

La concurrència ha parlat d'aquell 28 d'octubre de 1848, en què Espanya va ingressar al selecte club de països ferroviaris i va ser la Catalunya amant del progrés la que va fer possible l'avanç. Però el que més s'ha comentat és la velocitat que el tren inaugural devia assolir, si en el viatge de tornada, ja sense parades festives, es van invertir només 35 minuts. Menys que alguns dies d'aquest desgraciat segle XXI. Amb rude fusta com a combustible, i amb un modest xiulet i una campana com a mitjà de comunicació entre el maquinista i els caps d'estació.

Però no tot ha estat rememoració i nostàlgia. Els reunits han acordat trucar al president de Renfe per si la seva experiència pot ser útil al desgavellat servei català de Rodalies. El segle XIX es fa solidari amb el XXI.